DAVID CASANELLA HEREDIA

Estat del Benestar??

2010-05-22T16:30:00.000-07:00

L'últim mes he estat amb exàmens, i m'he estat força tancat a l'habitació intentant estudiar. Durant el temps lliure, vull agrair a RAC1 les bones estones que m'ha fet passat, així com al programa de TV3 "Els matins", i a en Josep Cuní, perquè m'he inflat de veure vídeos via internet.
Però durant aquest període he fet realitat un dels objectius que em van portar a triar l'Erasmus a Escandinàvia: l'estudi de l'Estat del Benestar Escandinau!
He après molt sobre la Unió Europea, tot i que l'examen va ser força dur. 6 hores d'examen! En resum, la UE és extremadament complexa!
I he après molt, i he descobert les claus de l'Estat del Benestar escandinau. A Política Escandinava havíem de fer un "Home Exam", i malgrat que tots crèiem que seria la relació Escandinàvia-UE, el tema que va tocar fou l'Estat del Benestar. A partir d'aquí, vaig tenir una setmana per llegir tots els articles i apunts sobre el tema, per completar una redacció d'entre 3000 i 4000 paraules. I sincerament, vaig estar de sort que el tema triat fos l'Estat del Benestar, ja que m'hi vaig poder centrar.
De tota manera, i malgrat que tots els articles i professors posaven de relleu l'existència real d'aquest model de benestar, avui a la pràctica no sembla ser tan eficient com diuen. Una amiga meva va caure malalta, amb problemes als ronyons. Va anar a urgències, estant a 40 graus de febre, i la van tenir fins 4 o 5 hores dient-li que havia d'esperar-se i que ja l'atendrien. Després la van ingressar i tot va anar bé, però no veig que la sanitat noruega sigui per elogiar... Segons la pacient, sembla que en cap moment, els metges van semblar tenir cap interès en ella quan era a urgències, i que el tracte era molt fred, i més si no sabies parlar en noruec.
El cas és que allò llegit i après a Política Escandinava no sempre ho veig reflexat en el dia a dia. I em refereixo a quelcom més que no pas un simple cas sobre la sanitat. Per això, penso: Estat del Benestar??

Final de la Champions

2010-05-22T16:07:00.000-07:00

L'Inter de Milà, dirigit per Mourinho, ha guanyat la Champions al Bayern de Munich. Un partit certament avorridot, i dos equips que des del meu punt de vista no són els millors d'Europa. Però així ha anat, i el 2-0 per l'Inter ha donat la victòria als italians a la final del Santiago Bernabéu.
He seguit el partit, com ja és tradició, al "Football Pub" de Bergen, amb l'Albert i l'Egmond (un nou amic romanès). Ja fa temps que seguim els partits importants, i el d'avui ha estat especial, no només per ser la final de la Uefa Champions League, sinó perquè ha estat l'últim partit de la temporada. A l'espera del Mundial, és clar, però ja haurem deixat Noruega, molt probablement.
Després del partit, una altra particular tradició nostra: un estimat kebab per sopar!
I parlant de tradicions, en Mauricio m'havia convidat a una festa peruana al Floyen. Hi he fet acte de presència abans del partit i he contemplat el ritual peruà d'ofrenes a la mare natura, la tala d'un arbre tot ballant al voltant, i la menjada de cor de vaca.
Ah, i ja he acabat exàmens. O sigui, que torno a tenir temps lliure! Prova d'això és que els darres dies m'ha tornat la vida social, els sopars amb els veïns i els amics, i la diversió.

Anècdotes del Japó

2010-05-22T08:15:00.000-07:00

Aquest any he hagut de reflexionar a fons sobre el meu futur i sobre el país que ubicaria com a destinació en els propers temps. El Japó sempre sobresurt!
Les persones que han estat al Japó o a d'altres països asiàtics m'han explicat anècdotes sobre aquests indrets, i mai m'han desagradat, sinó tot el contrari. Sense anar més lluny, el darrer dimecres vam tenir la darrera classe d'anglès, i vam aprofitar a anar a fer una cervesa amb ell. Home que ha estat vivint a diversos llocs del món, inclòs Barcelona, també va viure a Osaka durant un any i ens en va explicar el què.
Japó, país on l'imperi de la llei està per sobre de tot i és respectat fins i tot per aquell sector popular que podríem qualificar normalment com a més desafiant a les lleis. Em refereixo, és clar, al jovent. Prohibit veure i fumar als menors de 18? Doncs en veuràs molt pocs que no ho respectin! És tan sols un exemple. És un país on tot està regulat! Al carrer hi màquines automàtiques de venda d'alcohol i tabac: doncs poques vegades hi ha cua i encara menys de jovent. Algú s'imagina el que passaria si a Noruega hi hagués màquines automàtiques de venda de cervesa al carrer!?
Més coses. Els trens són sempre, sempre puntuals. En un any a Osaka, en Perry (el professor d'anglès i també pintor) només s'hi va trobar un cop amb retard. Retard, de dos minuts!! I que el tren arriba dos (DOS!) minuts tard? Veus als responsables de l'estació demanat perdó públicament a l'instant!
I un tema que molts segurament ja sabíem. Que els treballadors d'una empresa volen fer vaga? Treballen sense parar per assolir una superproducció que quedi per sobre el nivell de demanada i que provoqui pèrdues importants a l'empresa! I és que sovint s'oblida que el Japó és un país minúscul -de fet són illes- i sense recursos naturals. Si ha arribat a ser la segona potència econòmica mundial i la primera tecnològicament és simplement per l'afany de treballar dels seus habitants. De fet, m'han comentat que la majoria de treballadors només tenen dues setmanes de vacances a l'any, i que prefereixen no gastar-les, no fer vacances, perquè així les van acumulant any rere any. Però, fan vacances durant dos o tres mesos després d'acumular tot això!? Nooo. Perquè està mal vist per part dels directius i dels propis treballadors. El compromís amb l'empresa és molt important!
País on és clau el no fer sentir a ningú en ridícul, motiu pel qual no s'acostuma a mirar la gent a la cara quan es va pel carrer. País on hi ha molt pocs rodamóns o persones sense llar demanant almoïna al carrer, perquè els japonesos ni tan sols giren el cap per adonar-se de la seva presència. Això sonarà fort, per un cop es va descobrir que una persona sense sostre hi havia deixat la pell, i es va descobrir quan el pobre home portava ja tres setmanes al mig del carrer!
Més. L'alcohol simbolitza un status, i és per això que sovint són els empresaris els qui trobes un divendres a la nit beguts pel carrer. Beguts, això sí, només amb tres cerveses o dues copes de vi, perquè els japonesos no poden aguantar més.
Al Japó també diuen que la gent sap poc anglès, i és que els japonesos consideren que el seu deure és parlar un japonès correcte, que per alguna cosa és el seu idioma. A més, segons l'status social de cadascú, una mateixa persona és capaç d'expressar-se de manera molt diferent fins a un nivell de canvi impressionant.
I país, també, on les noies són molt coquetes. Més que competir amb els homes, busquen complementar-los. De vegades, això es tradueix en fer-se càrrec de la llar i la família, o sigui que alguns ho podrien qualificar com a desigualtat de gènere, en comptes de complementarietat. Però també és cert que allà, les coses es veuen des d'una altra perspectiva que caldria analitzar abans de qualificar res de masclista o no.
És clar que, el tema de ficar mà als trens (que sempre van pleníssims) ja seria una altra història... Així com quan els directius aconsellen als empresaris que quan hi hagi contactes amb empreses occidentals, no es toqui el "trasero" si una dona és la representant de l'empresa occidental. I és que els senyors japonesos tracten a les secretàries..., ejem, doncs tocant el que poden...
I una última cosa que em crida molt l'atenció. Els japonesos són molt, molt educats. També els joves! I si et volen dir "NO", no ho fan directament, sinó que busquen alguna excusa que permeti expressar aquest "no" de manera que dolgui menys. Passa molt quan una noia vol rebutjar a un home, i sempre ho intenta fer amb tacte, de manera que l'home ho entengui però sense deixar-lo en evidència o ser cruel.
En tot cas, tot plegat em fa pensar que la societat oriental, i la japonesa en particular, és de la nit al dia en comparació amb Europa o Amèrica del Nord. Aquesta afirmació és comuna de tota la gent amb la que he enraonat, i em fa rumiar seriosament en la possibilitat de contemplar una nova vida al llunyà orient! No serà senzill, ja que els japonesos són sovint reticents a integrar de bon grat a un estranger a la seva cultura i societat. Però, els estrangers tenen l'avantatge que tornen boges a les noies japoneses!!!

Kick-Ass per St.Jordi

2010-04-24T18:12:00.000-07:00

Esquí a Voss

2010-04-15T14:55:00.000-07:00

Pasqua al Peppe's Pizza i a Bryggen

2010-04-05T06:49:00.000-07:00

Té gràcia. La Pasqua a Bergen ha suposat un petit canvi de tradició. La mona, el tortell i la família han quedat substituits per pizza, amics, i un vol per Bryggen.
Ahir, Diumenge de Pasqua, dia de la Resurrecció de Jesucrist. Res hi havia a fer o a veure per enlloc. Vaig estar-me tota la tarda passejant per Bergen, des de Bryggen, i fins a indrets que mai havia contemplat, rodejant la costa i les barquetes amarrades.
Al vespre, dinar-sopar -no sabria pas com definir-ho- al Peppe's Pizza. Buffet lliure i pizza a dojo per Pasqua! A més d'una xocolatina que havia menjat a mitja tarda. Per Pasqua, i per passar una estona agradable amb els amics, Albert, Camille, Omiros i Mauricio. Així, vam conèixer el germà de l'Albert, en Marc, que havia vingut de visita. I és que Setmana Santa ha portat a moltes famílies i amics d'estudiants per Bergen, i molts altres que se'n han entornat uns quants dies per Pasqua als seus països. Després de l'àpat, a passejar per Bryggen per digerir, i una estoneta més de conversa tranquila i agradable a la residència. És Pasqua!

Retrat d'un noruec del nord de la costa oest

2010-04-05T04:57:00.000-07:00

Durant el meu període a Noruega, he tingut l'oportunitat de conèixer molta gent, i de constatar la realitat del país. És per això que em veig amb l'obligació d'exposar aquest cas: el cas d'un noruec del nord de la costa oest, amb voluntat d'exposar uns pensaments i una realitat d'una persona en concret (de la qual no en diré el nom), però amb la certesa de la possibilitat d'extrapolació d'aquest cas a molts altres, i d'exposició de la realitat no només noruega, sinó escandinava a nivell genèric. Ah, anomenarem aquesta com a X. Va.
X és una persona que ha viatjat molt al llarg de la seva vida, i que a la tornada, s'està una setmana tot sol insociabilitzat, després de l'esgotament del viatge. I curiosament, X ha viatjat arreu, menys probablement per Noruega o la pròpia Escandinàvia.
X treballa per l'Estat, com a protector de criatures, amb els seus pares en situació de divorci (participant del debat sobre la custòdia, el millor pels nanos, etc.). X té 9 setmanes de vacances, que és quan se'n va de viatge. Ell mateix tria quan vol aquests dies i setmanes de festa. Treballa de 8 a 3 (o a 2), amb pausa per dinar i tres pauses per cafè. Té feina que li agrada, i segura, perquè no se'l pot despatxar (prohibit per llei). X podria cobrar més al sector privat, però sense aquesta seguretat. Aquesta situació podria conduir a la inoperància del sector públic, per allò de la mandra impregnada, però X té el convenciment que es treballa amb intensitat, perquè almenys moralment, no tens permès el luxe d'estar-te a la feina sense fer res.
X treballava cinc dies la setmana, de dilluns a divendres. Després d'un temps, li han donat festa pels dimecres. O sigui, no treballa mai més de dos dies seguits, cosa que l'alleuja. Perquè aquesta concessió? Perquè fa molts anys que paga impostos a l'estat, i ara té pensió. De fet, rep els mateixos calers, en total, que quan treballava cinc dies.
Tema couchsurfing:
X també fa couchsurfing i ha acollit a molta gent. I no només, ja que també hi busca intimar i coneixement mutu. En número: 221 acollits a casa seva en el moment que ens vam trobar. De tots aquests, només males experiències amb 2 courchsurfers que el van robar roba i menjar. Un d'ells, un japonès que portava viatjant dos anys seguits i que en una setmana a Norge només s'havia gastat 1 € (clar, robant...). De fet, va robar el menjar que la mare d'X havia fet per una festa. Llavors, X va pensar en esborrar-se del couchsurfing, però va continuar perquè diu haver-hi molta gent fantàstica, majoritàriament.
X ha de respondre moltes cartes i emails que li arriben. Fins i tot té amics a l'Afganistan, perquè va sentir programes de ràdio d'allà, li va agradar la música, i en va demanar a la cadena, qui li va enviar casets de música. La persona que li va enviar, s'ha acabat convertint en amic seu, amb comunicació via correu postal (cartes, vaja). I això sense haver-se vist mai en persona.
La mare d'X viu en una caseta negra al costat del mar, amb bones vistes. D'allà, de vegades pot veure balenes. O sigui, des de la finestra de casa mateix. Sa mare també acostuma a rebre couchsurfers i a viatjar molt.
X ha viatjat fins i tot a Corea del Nord, fet tan poc habitual que el va convertir en notícia als diaris locals. I sa mare, també és famosa, en aquest cas a Bolívia; i és que surt en una foto de la Revolució, abraçant i parlant amb una indígena. Sa mare ni tan sols en sabia res. En saber-ho, preocupació a l'inici, perquè s'utilitzava la seva imatge sense preguntar, però ara molt feliç de ser famosa per allà.
Tornem al tema potser més divertit i interessant. La feina i la pela:
Com deia, 9 setmanes de festa que ell tria i només 4 dies la setmana de feina. Però, quan cobraaaa? Que la pela és la pela... Doncs..., ni més ni menys que 3.000 € nets. De 8 a 3 (o 2, segons el dia), i amb dos o tres "breaks" per cafè de 15m. cadascun i 30m. per dinar, a les 11:30h.. Xifres impressionats...
D'apartament, paga 250 € aprox.. Un apartament de l'Estat. I 1 € de parking! Va necessitar tan sols fer cua durant un estiu per aconseguir l'apartament. Als pobles és més fàcil que a Oslo, d'aconseguir-ne. Ah, a Noruega, hi ha un "fifty, fifty" en relació a habitatge públic o privat.
I sa mare? Rep ni més ni menys que una pensió de 2.000 €! Fou infermera, però sense masses estudis (tot ha canviat molt avui dia...).
(David --> Com no han de viatjar els noruecs...? Si estan forrats!). X també pensa el mateix...
I..., sí, els noruecs encara es queixen que la feina és massa dura i que treballen massa...
Tema centre-perifèria! Mooolt rellevant, i ja veig que no només als estudis universitaris:
X està convençut que Oslo oblida el nord. 50 anys fa que no hi ha noves línies de tren, a mode d'exemple (es van construir per escapar d'Oslo cap al nord, durant la 2a.GM, tot i que es van acabar de construir amb la guerra ja finalitzada). El govern diu no haver-hi calers, però a Oslo sempre hi ha inversió i noves infraestructures. I els polítics de la perifèria, quan van cap a Oslo, també acaben per oblidar la perifèria perquè ja no hi viuen.
A més, X ha tingut males experiències amb els habitants d'Oslo. Afirma que són antipàtics. De fet, X sent com si Oslo fos un altre país, i voldria la independència del nord, des de Trondheim en amunt, o simplement, la independència de tot Norge, deixant a part Oslo i rodalies. X afirma haver tingut, per exemple, molt millors experiències amb gent d'Stavanger o de Bergen, que ha anat coneixent sobretot en els seus viatges. Simplement, Oslo és un altre món.
Nova temàtica. La temàtica lingüística:
X concep al noruec, danès i suec com a dialectes de la mateixa llengua. Em va sorprendre molt, i des de llavors, n'he parlat amb alguns noruecs. Tots m'han afirmat el mateix. Podem parlar més aviat de dialectes, que no pas de llengües. Si saps noruec, saps suec i danès. El suec canvia algunes paraules i llestos. I el danès és com el noruec, però amb un accent diferent a nivell de pronunciació. Però entre els 3 països, tothom s'entén parlant la pròpia llengua respectivament. No els hi cal parlar en anglès. Són dialectes, igual que a cada indret de Noruega es parla un dialecte diferent (essent tot noruec). I tothom s'entén.
Amb l'alemany és diferent. És una llengua similar a l'escandinau, però un escandinau no pot entendre's amb un alemany si no es passa a l'anglès. És com si fos espanyol-portuguès, com a llengües llatines i molt similars, però en aquest cas tractant de llengües germàniques.
Nou tema. Polèmica assegurada, i probablement, tema de divisió entre els propis noruecs. Cooperació i desenvolupament:
Àfrica: X creu que Àfrica podria desenvolupar-se més tota sola, sense ajuda internacional. Però els governs són corruptes i els africans tenen una mentalitat estranya... I si no, només cal mirar als països asiàtics! Bé s'han desenvolupat.
Musulmans: Segons X, venen a Noruega a viure del morro, de l'Estat, vaja. No volen treballar, però podrien! Però diuen: "No, això no ho puc fer perquè la religió no m'ho permet", com ara toca alcohol, tocar homes (p.e. les dones no poden ni treballar en una llar d'avis!) A banda, alguns dels musulmans volen imposar la seva cultura, i et diuen què has de fer al teu país! ((David --> "Aquest debat em sona...")). I tots els partits d'esquerra don suport a tot això. Fins i tot donen suport que a l'escola no puguis portar carn o fer segons què, perquè no volen ofendre els musulmans, que de seguida protesten. X mostra gran indignació! X fou molt "progre" en tot això fa uns quants anys, però ara ja no ho pot suportar! Però si dius res, "ets racista". En tot cas, la gent té cada menys por de dir el que realment pensa. Els noruecs no poden acollir tothom. I els immigrants han de respectar la cultura del poble que els rep i del país on van. X afirma que la culpa és més de l'Estat que de la immigració, ja que ho permet tot i els ho dóna tot als immigrants. Tots faríem el mateix si l'Estat ens ho permetés!
A l'Àfrica, per altra banda, se l'hauria d'ajudar enviant diners, però és impossible que això serveixi perquè els governs són corruptes i res els hi arriba als pobres. Malgrat tot, el govern noruec inverteix molt en cooperació i desenvolupament, i veient el destí d'aquestes inversions, X creu que més valdria no enviar un cèntim si no hi ha garantia que els calers van on han d'anar.
Treballar a Norge:
X afirma que els asiàtics són la mar de treballadors. En canvi, a Norge, quan ets en una botiga has de preguntar: "Treballa algú, aquí?" I aquí em posiciono com a David: TÉ RAÓ!!
Doncs fins aquí la informació, d'avui... Fins ara m'he concentrat més en la meva experiència personal com a estudiant d'intercanvi, però també m'agradaria fer més posts informatius i de curiositats escandinaves.

Setmana Santa i una esquiada

2010-04-03T06:12:00.000-07:00

Què dir dels darrers temps? No massa...
En arribar del viatge al Nord, vaig decidir prendre-m'ho amb calma. Això ha volgut dir, uns quants dies de "relax", i poca vida social. Sobretot per Setmana Santa, que m'ha servit (i m'està servint, de fet, que encara no som a Pasqua) per carregar energies.

Mai m'he habituat a una vida social excessiva, i per això se'm fa difícilment assumible l'estada a Bergen, sense alguns dies aïllat.

En tot cas, uns afers a comentar en relació a la vida social: algun sopar amb els veïns i amb alguns amics, i alguns partidets al Pro Evolution 2009 amb en Blazej, un amic polonès.
També he tingut més relació amb en Thomas, un dels meus veïns. És de l'Alemanya de l'Est, catòlic practicant, va a missa cada diumenge, fa classes de violí, i un molt bon noi que sempre et convida a tot. Per Divendres Sant, Diumenge i Dilluns de Pasqua, s'ha fet una mena de pa/tortell, i és l'únic que té permès menjar durant aquests dies per les seves conviccions religioses. Potser ara és un dels veïns amb qui més m'avinc.
I... una esquiada! Una esquiada per oblidar..., ja que era el meu primer dia i vaig fer un ridícul espantós... Ni vaig aconseguir aprendre a girar, ni, pitjor encara, a aturar els condemnats esquís. Traducció: a banda de la por inicial, vaig estar tot el dia per terra, o intentant baixar recte per les pistes (amb "pinyos" inclosos assegurats)... I a més a més, els organitzadors de l'esquiada, "Study Bergen", així com algun que altre diari noruec berginès, no se'ls va acudir res millor que venir a fer fotografies i a filmar les patacades dels "beginners". Molts dels novells eren asiàtics, com ara japonesos, i també vaig conèixer una noia de Hong Kong, concretament estudiant de la Universitat de Hong Kong. De tornada a Fantoft, vaig ser el que més cops va sortir a les fotos que es van exposar..., i l'endemà, vaig sortir a dos diaris noruecs, almenys en format digital, tant en fotos com en un vídeo... Sí, vaig ser famós per un dia..., i no pas per les meves arts en l'esquí...
Feliç mona i tortell!

A la Lapònia sueca i el nord noruec

2010-03-31T12:17:00.000-07:00

Defineixo com el MILLOR VIATGE DE LA MEVA VIDA! I és que, mai, mai, m'ho havia arribat a passar tan bé!
El meu recorregut va iniciar-se a Suècia: Ostersund-Sundsvall-Umea. I és que des d'Umea és des d'on sortia el viatge organitzat cap a la Lapònia sueca, i aprofitant l'avinentesa, vaig decidir visitar tots els pobles i ciutats que em trobava des de Trondheim i fins a Umea. Així vaig passar el primer dia, visitant Ostersund, un poble mini, i Sundsvall, una mica més gran però amb poca cosa per veure. Després, a Umea, em va acollir una noieta sueca molt simpàtica que de seguida es va convertir en amiga meva. L'endemà, vaig anar amb ella pel llac d'Umea i per la universitat. Ja al migdia, em vaig retrobar amb l'Eric Mas, l'amic català que és d'Erasmus allà, i vam dinar i acabar de visitar el centre de la ciutat. Ja al vespre, és quan sortia l'expedició cap a la Lapònia, i vaig intentar ser ben puntual.
I podríem dir que aquí va començar la segona part del viatge. A la Lapònia, de seguida em vaig fer amic d'un noi del País Basc (de San Sebastià, i de família de Bilbao), una noia d'Alacant, a més d'un noi i una noia de Madrid i una alemanya que sempre anava amb ells. Tots estudiaven a Umea. Què dir d'aquest viatge? Increible! Crec que allà hi vaig fer gairebé totes les activitats hivernals possibles. Moto de neu, trineu de gossos, trineu normal (amb unes quantes bones patacades incloses), caminada amb raquetes de neu, i..., fins i tot ens vam banyar en un llac!!!
No es pot negar que s'ha de d'ésser ben boig!! Ho dec ser... El tema va consistir en ficar-nos a dins una sauna (evidentment sense roba), i un cop calents, corrents cap a un forat artificial dissenyat al llac especialment per a nosaltres! Fou divertidíssim, no només pel fred (potser a uns -10 i amb un airet que et feia sentir uns -15 o pitjor), sinó també perquè teníem gairebé cinc minuts des de la sauna fins al llac. I caminar fins allà, per la neu i el gel, i havent de baixar per unes roques (i pujar-les a la tornada!) era al·lucinant, d'una tensió extrema!!! Els peus destrossats de caminar per terreny salvatge, i el cos absolutament congelat! De fet, jo mai havia sentit res igual!! Un fred... Al principi em sentia impotent, i com si hagués morir-me a qualsevol lloc... I sense res per tapar-te... B-E-S-T-I-A-L-!!!!! I és que el pitjor era això, sortir de la sauna i arribar al llac, perquè senties un fred que et matava... Després, ficar-se a l'aigua ja no era tan cruel, perquè no se sentia tan gelada després del fred anterior... (diria que l'aigua era a uns 0 graus, pel que ens van dir). El bo, també, va ser que després del bany de pocs segons amb foto inclosa, tothom tornava corrents cap a la sauna, morint-se de fred... En canvi, jo, em vaig trobar molt més bé després del bany, i ja no vaig tenir pressa a tornar. Vaig anar xino-xano..., mentre l'amic basc, l'Ander -que estava refredat i no es va banyar- m'anava fent fotos amb mi fent el ruc, hehehe.
Ah, i el més habitual era fer això un sol cop, però nosaltres vam fer la mateixa bogeria fins a dos cops, i un tercer en que no vam anar al llac sinó que ens vam llançar a la neu! La congelada neeeeu!! E-S-T-E-M - S-O-N-A-T-S-!!!!!!!!!!!!! Però em va encantaaaar! Com se't posa l'adrenalinaaaa!
En fi...
Això del llac va ser insuperable, però, com deia vam fer moltes altres activitats. A les dites ja abans cal sumar-hi una visita al famós Hotel de Gel (per dormir-hi una nit: 600 euros...) i una visita a una Família Sami, que ens va acollir la mar de bé. La família Sami ens va oferir l'oportunitat de veure i acaronar els seus rens (i de pas, ens va oferir una mica de sopa i carn de ren). La veritat és que no em pensava pas que els rens fossin tan mansos en aquest sentit, ja que tots vam fer amb ells gairebé el que vam voler. I és clar, els Samis també ens van fer una classe magistral sobre el poble Sami. Em va agradar molt tot plegat, i també el fantàstic paratge on aquella família Sami vivia, enmig de grans explanades de neu. S'ha de dir que era un dia molt clar, i feia tot molt de goig. La sensació de llibertat, tranquilitat i felicitat que vaig sentir en aquell indret no es pot descriure amb paraules.
A l'hotel de gel també ens ho vam passar tots molt bé. Vam visitar totes i cadascuna de les habitacions existents. N'hi havia dos tipus. Pels rics (com no...) i per la gent estàndard. I les habitacions de primera classe eren mooolt curioses, perquè cadascuna era decorada de manera completament diferent. Habitacions amb dinosaures, amb gratacels, i un llarg etcètera. Per triar i remenar..., sempre que tinguis calers, és clar.
Però és que tot va ser genial, de fet. Caminar amb raquetes de neu, per camins poc explorats, i gaudint de la verge natura de la zona. Una família que vivia a Abisko ens va deixar trineus, per baixar per la zona (i la de patacades que em vaig donar!). Acaronar i deixar-te portar en el trineu de gossos -gossos, que per cert, no paren de bordar i d'estar inquiets, fins que no els permets començar a córrer i arrossegar trineus-. O amb l'adrenalina al màxim viatjant amb moto de neu (a uns 50 km/h) per zones de neu verge. Moto de neu fou segurament l'activitat amb la que més vaig disfrutar, a banda de l'experiència del llac. I bé, combinar totes aquestes activitats amb el gaudir de la natura, és tant i tant agradable...
No tanta sort vam tenir amb el tema de les aurores boreals. Pels habitants del nord, les aurores no són res d'especial; no surten al carrer per veure-les. "Como Pedro por su casa", és clar, però els estrangers ens moríem de ganes de veure-les. Durant aquells dies vam ser a Kiruna, el poble principal del nord suec, un poble miner i d'estil arquitectònic soviètic (o sigui, lleig...), i a Abisko, que no és un poble de fet, sinó un punt d'estada per activitats a la natura. I són dos indrets, sobretot Abisko potser, excepcionals per veure-les... Els habitants de la zona ens van comentar, però, que aquest és un any força dolent per aurores, ja que l'activitat del sol no és prou forta i tal i qual (no sóc expert en aurores...). I també cal que faci molt de fred i que el cel estigui del tot clar i estrellat. El segon requisit es va complir algunes nits, però no el primer; no va fer massa fred. Si nosaltres estàvem a -3 o -4 durant el dia, i a uns -7 o -8 a la nit, quan a l'hivern i fins i tot a principis de març (quan vam ser allà) és fàcil arribar a -15 o -20 durant el dia... Resumint, que no les vam veure, TRET... Sí, vam veure una aurora, i més ben dit, una semi-aurora! Fou la primera nit, a Kiruna, i malgrat les adversescondicions meteorològiques. De fet, ens vam emparrar fins a la muntanya més alta de la zona per veure-la. Uffff... Quina ventada... Mai a la vida havia sentit tant de vent... Gairebé no et podies mantenir dret! Sobretot al cim de la muntanya fou bestial! I resulta que l'aurora quasi es veia millor a meitat de la muntanya que al cim, perquè el vent no et permetia ni parar atenció al cel. A sobre, en arribar al cim, l'aurora va començar a desaparèixer. Però, vaja, fou tan petita, i ni a les fotos sortia... En tot cas, pujar i bajar per la muntanya, sense conèixe-la, a les fosques, sense guia, i amb aquella ventada..., fou prou emocionant..., i perillós! La segona nit, també a Kiruna, vam fer el mateix, per intentar veure més aurores boreals, però res de res... En aquesta ocasió, vaig baixar amb una espècie de pala que em servia de trineu i... GAIREBÉ EM MATOOOO! Vaig començar a baixar a una velocitat supersònica, i a meitat muntanya vaig haver de treure'm la pala per aturar-meeeee!! I en fer-ho, a aquella velocitat, vaig estar rodolant gairebé 15 o 20 segons a "lo bèstia", mentre una noia que baixava tota sola i mig atemorida ella, va acabar amb uns ulls com unes taronges de veure'm... Devia pensar: "ets un animal! estás boig!" hehehe. En fi, després ja ni vaig trobar la pala...; a saber on l'havia enviada... I pitjor va ser l'experiència de l'amic basc, que va baixar amb la pala fins a baix de tot de la muntanya!!! El noi anava una mica begut i fins a meitat camí no va entendre que anava tan ràpid que podia matar-se a qualsevol lloc... Ja m'ho va dir, que en veure-ho, va agafar molta por..., però encara no entenc perquè no va frenar... I..., jo no ho vaig veure, però, pel que va dir, es veu que es va fuma una bona hòstia contra el refugi que hi havia al peu de la muntanya, arribant-hi a tota velocitat... Si és que quan m'ho imagino..., no em puc aguantar el riure... I alguns companys em van explicar que se'l van trobar a la carretera, de tornada a Kiruna, amb una cara de pocs amics.... Com impactat, encara. Sort que vam acabar tots sans i estalvis.......................
I aquest fou el viatge "Lapland Express" de l'associació Scandbalt Experience. BESTIAL!!!
Ja al tornar a Umea, vaig tenir temps de fer-me amic de dos tailandesos a l'autocar. I ens vam aturar on hi havia el cartell de "Estàs entrant al CERCLE POLAR ÀRTIC" (en en nostre cas, ja n'estàvem sortint...), per fer-nos les darreres fotos d'un viatge que, REPETEIXO, EL MILLOR DE LA MEVA VIDA!
I aquí és on s'inicia la tercera i última part de l'aventura. D'Umea em vaig desplaçar en tren fins a Narvik, ja en terreny noruec. Trobava a faltar Noruegaaaa! El país amb els paisatges naturals més fantàstics del planeta! És que és absolutament increible. Ja va passar quan vaig travessar la frontera des de Trondheim. El terreny muntanyós de seguida es va convertir en pla, amb el típic i clàssic paisatge suec, de boscos frondosos a banda i banda de la carretera, via del tren, o el que sigui. Suècia, almenys el nord, és exactament això, i res més! És un paisatge molt bonic, però monòton alhora, dels que et cansa quan portes dues hores veient-lo...
Doncs el que deia. Travessant la frontera pel nord, aquest cop amb destinació Narvik, el terreny pla o mínimament muntanyós va desaparèixer de cop, i em vaig trobar amb un precipici espectaculaaaaaar!!!! ABSOLUTAMENT ESPECTACULAR!!! Des del tren em vaig trobar amb vistes a fiords, valls rodejades per muntanyes rocoses i fréstegues fins on m'allargava la vista, precipicis sense fons, i amb un paisatge salvatge que et feia sentir com tancat, atrapat! I alhora, indescriptible la bellesa d'aquell indret despietat!
I enmig de tot això, de seguida, Narvik. Dues coses a afegir a Narvik. Una, el temps, terrible, emboirat i nevant tot el santíssim temps que hi vaig ser. Malgrat tot, vaig aconseguir recórre'm tot el poble. El centre no era massa maco, s'ha de dir. Però la resta, ohh, un paradís! Les típiques casetes de fusta nòrdiques havien tornat..., després que a Suècia en veiés tan poques... I és clar, suma-li la platgeta que hi havia, i com no, les muntanyes, fiords i illes que envoltaven l'indret. Segona cosa: l'home que em va acollir. Fou molt simpàtic, i em va explicar molt de la seva vida. De fet, és un home que ha viatjat tota la seva vida quan n'ha tingut l'oportunitat, i ha visitat fins a 152 països, si no recordo malament. Tenia casa seva tota decorada amb records de cadascun d'aquests països o ciutats. A més, també fa de guia a la gent que acull, portant-la arreu amb cotxe. El tema era que ell havia de treballar l'únic dia que jo era allà, i a banda, el clima tampoc hagués permès fer res. Però, en fi, em va ensenyar fotos dels indrets visitats, la gent que ha visitat, i de la gent que el visita a ell i com els portava per tot arreu. Sembla que li vaig caure molt bé, perquè em va insistir molt que havia de tornar en una altra ocasió, preferiblement a l'estiu, per gaudir del sol de mitjanit i per viatjar per les Illes Lofoten, Tromso, Finlàndia...
Ja deixant Narvik, vaig anar a Bodo en bus (amb ferry inclòs). Evidentment, les vistes... uffff!! S'ha de veure in situ!!!! A Bodo, em vaig trobar amb una ventada "del copón", i amb neu! Però es va aclarir i vaig aprofitar a veure el centre de la ciutat. Com Narvik, Bodo era una ciutat reconstruida després de la Segona Guerra Mundial, en que havia quedat del tot destruida. I reconstruida a corre-cuita, doncs..., cal dir que Bodo ha quedat molt lleig... Els propis habitants són els primers a dir-ho. Però, és clar, com sempre, els paisatges (muntanyes, illes...) que rodegen Bodo són dignes de contemplar i gaudir! La parella que em va acollir allà també va ser molt simpàtica i fins i tot em van fer de guies. Ep, i tota aquesta gent que em va acollir al llarg de tot el viatge, trobats a través del Couchsurfing! Al principi hi desconfiava bastant, però..., CARAI! Et trobes amb gent molt maca! Gent que en un dia ja esdevé amiga, com ara la noia sueca, la Hanna, amb qui vaig ser a Umea. O en Jimmy, l'home que em va acollir a Narvik!
I aquesta és la llarga història de tot aquest viatge. 11 dies en total, amb uns quants dies de tren inclosos. Ah, la darrera anècdota: de Bodo a Trondheim, tren es va haver d'aturar perquè uns rens van plantar-se al mig de la via. Curiós si més no. I a posteriori, ja de nit, el tren va atropellar un ren... El personal del tren va intentar ajudar-lo, però era mort... Trist final... Potser no calia... Però és remarcable que a molts dels passatgers es veia que els hi havia sapigut greu! Molts dels passatgers eren turistes; tanmateix, el respecte per la natura és molt arrelat als Països Nòrdics.
I ja, després del carroussel informatiu, finalitzo aquest escrit, d'aquesta gran aventura que m'ha servit per gaudir i per aprendre en tants àmbits de la vida. El viatge hivernal al NORD!

Festes d'aniversari

2010-03-20T03:06:00.000-07:00

Exacte. Aniversaris. Fins a tres n'he tinguts en el darrer mes.
D'una banda, l'aniversari del meu veí, Christoph. En motiu d'això, es va organitzar un macro sopar a la meva cuina, amb menjar per donar i per vendre, i de diverses nacionalitats. Com ja és tradició a la nostra planta, els veïns vam dedicar un full de dedicatòries al que podríem considerar que és l'ànima de la cuina.
Un altre. 20 de febrer. L'aniversari de l'amiga francesa, la Camille. Ens va convidar a passar el dissabte a la seva habitació, gaudint d'un bon àpat, i xerrant una bona estona. Com si fóssim a casa nostra. No hi va faltar de res.
I el darrer. 4 de març (celebració el dia 1). L'aniversari de l'amic català, l'Albert. La celebració sí que va ser una mica més especial, o atípica si més no. Abans de l'esperat dia, la Camille, jo i l'Omiros (apunt: L'Omiros és un nou amic grec, molt aplicat en els estudis, que fa Biologia, sap moltes llengües, parla un anglès excel·lent ja que ha estudiat a l'escola americana de Grècia, molt aficionat a la història, i molt culte en general. Fa temps que se'ns ha unit al "grupet") vam anar a comprar un petit regal d'aniversari per l'Albert. Concretament, una minireproducció d'una església vikinga. A més, vam decidir de preparar cadascun de nosaltres un plat típic del nostre país pel sopar. I així fou. I jo, en el meu cas, vaig preparar el plat típic de macarrons familiar, amb el sofregidet de sempre. I per cert, em van quedar per llepar-se'n els dits. I també molt bons van quedar els plats francès i grec respectivament. I així vam organitzar una festa sorpresa a l'Albert, tres dies abans del seu aniversari.

I ja que anomenat a l'Omiros, recordar també en Mauricio, i que és omnipresent: va assistir a totes les festes d'aniversari i fins i tot a alguns sopars de la meva cuina. Mai havia conegut a una persona tan i tan sociable!!!! Em canso només de veure'l...

Ah, i a part de totes les festes esmentades, durant aquells dies de finals de febrer i inicis de març, vaig tenir molt bons sopars per la meva cuina, amb tots els veïns. Un dia pasta a la bolonyesa, un altre verdures, un altre menjar peruà-xinès (thai)..., o sigui que no es pot negar que estic tastant una bona varietat gastronòmica d'arreu!

Què més, què més... Bé. El dissabte abans de l'aniversari de la Camille, vam estar (ella, jo i l'Albert) a l'Ikea, molt popular al país... El dissabte-Ikea. Vam fer una ullada al que hi havia, i fins i tot hi vaig comprar alguna catifa i una planta per decorar l'habitació. Després, ens vam quedar a dinar allà. La veritat és que és un lloc agradable, als afores de Bergen, i el dinar surt força barat, per ser Noruega. Fou un dia plàcid, assoleiat i amb bona companyia.

I potser el darrer a destacar d'aquells dies: un torneig de voleibol disputat a can Fantoft, al poliesportiu. El 28 de febrer vam celebrar un torneig, amb equips de diverses nacionalitats. El meu equip, però, mixt: representants d'Alemanya, Luxemburg, Espanya, el Perú i Catalunya. De fet, com es pot intuir per les nacionalitats, vaig formar equip amb alguns dels veïns i amics... Mmmm. No sé perquè..., però no m'imagino a l'equip dels espanyols... I això que n'hi havia fins a dos! I a tot això, el nostre equip va acabar eliminat a la lligueta inicial, malgrat que vam guanyar dos partits i em vam perdre dos més. No vaig veure qui va guanyar el campionat, finalment, però els polonesos eren els MiLlOrS!

La qüestió és que no paro de fer de tot!!! Mai a la vida havia fet tantes activitats de caire tan divers!

Ahhhhhh! I com oblidar-ho!! Dos dies abans del torneig, l'INFEEEERN!!! Vaig a anar a l'Ulriken amb en Christoph i dos amics seus. Però...., el cas és que jo no havia esmorzat massa bé (només quatre galetes)..., i tampoc estava acostumat a fer senderisme per la neu... Conclusió: vaig acabar rebentat i marejat, quan tot just començàvem a escalar la muntanya... Al final els vaig insistir als companys que continuessin, i que jo intentaria seguir-los més endavant, perquè realment em trobava fatal. Per sort, després de menjar una mica, em vaig trobar molt millor. I vaig decidir continuar tot sol. I... No sé exactament com ni perquè..., però vaig acabar dues bones hores navegant per la neu!!!!!! Mig-perdut (no del tot, perquè almenys veia la torre de l'Ulriken i sabia que aquella era la meva destinació) i totalment sol per la muntanya... Amb la neu cobrint-me fins a l'estómac, arrossegant-me... I amb tot plegat, encara Hi VaIg ArRiBaR!!!!!! Destrossat i fins i tot atemorit! Però SÍ!!

Trondheim & Roros: a -24!!!

2010-03-19T02:06:00.000-07:00

Això fou a finals de gener..., però finalment m'he decidit a escriure sobre el meu primer viatge aquest segon semestre. I també el primer que vaig decidir de fer tot sol. I és que..., de vegades resulta molt complicat posar-se d'acord amb la gent, i si no decideixes anar pel teu compte, pots acabar per no anar enlloc. I el resultat: genial, increible, espeterrant!
Vaig anar amb la intenció de quedar-me a Trondheim dos dies i a Roros tan sols un, ja que així faria nit a Trondheim, on a través del "couchsurfing" havia trobat allotjament. Però després vaig canviar de plans... Però anem a pams. Primer, vaig anar en tren fins a Trondheim: una nit i un matí dins el tren. Això sí, m'encanta anar amb tren per Noruega; els paisatges són molt espectactulars! Un cop a Trondheim, vaig quedar amb el couchsurfer. Era habitant de Trondheim i vivia al centre. Vaig estar xerrant amb ell i em va convidar a jugar a videojocs una estona (no pensava pas que aquestes coses passessin fent couchsurfing). L'endemà, jo a la meva, a veure la ciutat. Molt impressiona la catedral, el monument més important i més elaborat de Noruega. Però la ciutat en conjunt és molt maca. Matí, tarda i vespre voltant pel centre, i no tant pel centre..., intentar trobar tots els racons interessants d'aquell indret, com ara el Bryggen (el port), la zona més antiga amb les casetes típiques noruegues, alguna església...
Ja al vespre, vaig rebre un càlid allotjament per part d'una noia francesa, que estudiava allà. I precisament, un amic seu alemany va ser qui va contactar amb un amic seu de Roros, couchsurfer, que va acceptar d'acollir-me. I, atenció: el couchsurfer de Roros era català!!! Sí, senyor! Era l'única persona que feia couchsurfing al poble! El cas és que, tenint allotjament a Roros, i havent vist ja pràcticament tot a Trondheim, vaig decidir passar dos dies a Roros, en comptes d'un. O sigui, vaig marxar de Bergen en dimecres a la nit, vaig arribar a Trondheim dijous al migdia i m'hi vaig estar fins dissabte a primera hora del matí, i dissabte i diumenge a Roros.
I quan vaig arribar a Roros, a mig matí, amb aquell cel blau i clar... UFFFFF!!! No havia donat més que unes poques passes, que vaig decidir d'anar de pet cap a l'estació de tren!!! Per què??? Temperatura: -15 graus!!!! A Trondheim i Bergen estava acostumat a 0, -3 o -6 o així, a tot estirar. Arribo a Roros i -15 de cop! No ho vaig resistir, sortint calent del tren... En fi, i a sobre tenia els guants estripats... Jo pensava en aguantar igualment amb ells tot l'Erasmus, però aquell fred desorbitat em va fer decidir a comprar-ne uns a l'instant, i que abriguessin força. Això fou al centre comercial, que quedava a 5 min. de l'estació de tren, i el que vaig patir per arribar-hi!!!!, que m'estava congelant de debò!
Ja una mica amb el cap ben posat, després d'aquella onada de fred, vaig decidir de visitar el poble, és clar. (Cap ben posat? Estar-se al carrer tot el dia visitant un poble? Això no lliga!!! Però tan se val!). Doncs això. Vaig estar voltant i voltant, primer una mica perdut, i caminant per llocs on la neu m'arribava gairebé a la cintura... Després, ja vaig trobar com arribar al centre, i vaig voltar pels seus carrers principals, vaig veure l'església del poble (molt bufona), i vaig decidir d'anar més amunt a veure què hi trobaria. Hi vaig trobar un cementari i un carrer que duia fins a la carretera principal. Però em va agradar molt tot allò: no hi havia ni un sol edifici que distorsionés l'entorn. Només, les típiques casetes de fusta noruegues per tot arreu, i un riu semi-congelat. Pot semblar que no, però aquells paisatges foren espectaculars! Tot nevat, l'aigua ben clara i d'un color blau molt fooosc, i les casetes de fusta de sempre.
De fet ja havia arribat ben bé a ser fora del poble, perquè la carretera quedava lluny. Vaig tornar per un altre camí i vaig anar a parar a la part de baix del poble, i fins que vaig arribar al centre. En aquesta estona em vaig trobar una àvia molt amable, que em va veure fent una foto a una estàtua d'un ren. I em va explicar la història: feia molt de temps, un home va veure com un ren "escarvava" (no em surt el mot en català, ara...) la terra, i d'allà en va sortir quelcom estrany, que va resultar que era coure! I llavors va ser quan va començar tot! La presència de coure va provocar el sorgiment d'aquest poble anomenat Roros, i amb la mineria del coure com a única font de riquesa! Avui, se li ha de sumar el turisme com a nova font de riquesa, és clar. I aquesta fou la història que aquella àvia tan simpàtica em va explicar. Després diuen que els noruecs són molt tancats... Sincerament, jo no ho he percebut així; més ben dit, crec que hi ha de tot, com a tot arreu. Això sí, els noruecs de poble tendeixen a mostrar-se més amables i acollidors.
En fi. Un cop al centre, vaig trobar-me amb el noi català que m'havia d'acollir. Només tenia 20 anys..., i ja havia decidit establir-se allà com a cuiner. No es pot negar que ho tenia molt clar. Aquest noi, en Jaume, vivia al carrer principal del poble, amb un amic seu també català, i cuiner. Treballaven al restaurant principal del poble.
En Jaume i el seu amic tenien el pis molt ben muntat. Ah, i s'havia convertit una mica en el local de les festes dels joves del poble, un cop pubs i discoteca tancaven. Un pis, per cert, que tothom em va assegurar que era embruixat... La criada d'una família que havia viscut en aquella casa en el passat, s'havia suicidat tirant-se per la finestra, i semblava ser que el seu esperit continuava viu. De vegades, els llums s'encenien, les finestres s'obrien soles, se sentien passes i sorolls quan teòricament no hi havia ningú al pis...). Bé, jo no hi vaig notar res..., però ells n'estaven molt segurs. Al principi ho veien com una bajanada quan els hi van explicar, però amb el temps van veure que quelcom hi havia per allà. I de fet, aquesta era la raó per la qual uns catalans acabats d'arribar disposaven de pis al carrer principal i a un preu molt raonable. I és que molts llogaters no duraven més que uns pocs dies al pis..., ja que s'espantaven de la multitud d'estranyeses...

A banda, vull destacar que l'estelada era penjada a la finestra, i des de fora es veia perfectament. Motiu pel qual alguns turistes espanyols havien quedat escandalitzats...
I bé, també vaig conèixer els amics que els catalans tenien al poble. Un d'ells (l'amic del couchsurfer de Trondheim) fins i tot es va oferir per guiar-me una miqueta per la zona, portant-me a llocs on gairebé m'ofegava de neu, i explicant-me la fisonomia del poble, com ara el fet que cada família tenia la granja adjunta a la casa, per no haver de sortir al descobert a pelar-se de fred.
Ja al vespre, vam anar a jugar a bitlles, un joc molt popular al poble, i després els catalans van anar a la única discoteca del poble, i jo els hi vaig acompanyar.
El millor va ser el retorn. Temperatura: -24!!!!! Vam haver de caminar uns 20 o 25min. a -24!!!! Com deia en Jaume: "ara és quan olores els ossos polars!". Em va encantar aquell fred! Jo em sentia còmode, no tenia pressa per arribar a casa. No havia begut però em sentia molt més bé soportant el fred, que aquell mateix matí quan havia arribat al poble. A en Jaume sí que se'l veia molt congelat i amb ganes boges per arribar a caseta. Això sí, jo em sentia bé, però podia notar com n'era de gelat l'aire que respirava!

És que és increible, perquè en aquest poble, ja a l'agost poden estar a 0 graus... Només gaudeixen una mica de la primavera o de l'estiuet durant els mesos de juny i juliol, quan poden arribar a uns 20 o 25 graus.
Ja l'endemà diumenge, em vaig trobar quelcom que em va sorprendre molt. Roros semblava un poble mort. Totes les botigues eren tancades i no hi havia res ni ningú pel carrer. Així és a Noruega, però mai ho havia percebut de manera tan extrema. El dissabte, em vaig trobar amb la gent al carrer, els nens jugant amb el trineu, i les àvies anant a comprar... també en trineu!!! Sí, sí, àvies... Suposo que la baixada deu ser divertida, però la pujada...
Jo em vaig dedicar, com el dissabte, a fer turisme. Vaig tornar a visitar els carrers principals, vaig observar atentament les típiques casetes de color marró del poble, i em vaig endinsar per nous camins i indrets. Així vaig anar a parar a paratges molt bonics, em vaig apropar a les mines, i vaig constatar el tou de neu que hi havia.
Arribats al migdia, em tocava tornar a Trondheim amb tren, des d'on agafaria l'avió cap a Bergen. Abans, però, em vaig acomiadar d'en Jaume, qui em va acollir la mar de bé, preparant-me fins i tot alguns dels seus plats exquisits. Espero que a ell i al seu company els hi vagi molt bé per Noruega.
I una darrera mirada a Roros, un poble que ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Un poble encisador i encantador, tant per la seva arquitectura, com per la seva gent, com pel seu entorn natural i gelat.
I així va acabar-se aquest viatge. El meu primer viatge sol, a través del couchsurfing, en que m'he hagut d'organitzar i improvitzar, he pogut conèixer i aprendre de la gent dels indrets a visitar, i disfrutar de la neu i de les temperatures extreeeemes!!!!
Roros, el poble més fred de Noruega! Temperatura rècord aquest hivern: -49!!!!!!!!!!!!!!!

Stuttgart 1-1 Barça

2010-02-23T13:41:00.000-08:00

Just ara fa un moment, ha acabat el partit de vuitens de final anada de la Champions entre l'Stuttgart alemany i el Barça. Bé, 1-1. El resultat no és gens dolent de cara a la tornada, però em preocupa que el Barça continuï jugant tan malament com ho ha fet avui... Poques ocasions, sense rapidesa ni verticalitat, ni rauxa, amb domini de pilota en camp propi..., i amb un Stuttgart que hagués pogut treure millor resultat, sobretot arran de les seves ocasions a la primera meitat. En fi...
Però el que volia destacar és com he viscut el partit amb els meus veïns alemanys, la veïna luxemburgesa i el veï navarrès (de fet, ens hem reunit a la seva habitació i hem vist el partit via internet, i amb imatge de gran qualitat, per cert). Tots hem viscut el partit de manera intensa fins al final, discutint les jugades polèmiques, i tots hem considerat just el resultat. Els alemanys animant l'Stuttgart com a equip alemany que és, la luxemburgesa fent el mateix (ja que Stuttgart és la seva segona ciutat), el navarrès més amb el Barça (sense massa passió, és clar, ja que ell és de l'Atlètic de Madrid, de fet), i jo, com sempre, viciat amb el meu equip de sempre. Un partit per recordar, no tant a nivell futbolístic, com per la relació veïnal.
El gol del Barça, d'Ibrahimovic el suec.

Inici del segon semestre: l´hivern de Noruega

2010-02-16T05:13:00.000-08:00

Molt de temps feia que no escrivia... Porto un més d´un mes des que vaig arribar el 10 de gener a Bergen, per iniciar el segon semestre del meu Erasmus. I són moltes les anècdotes i experiències a explicar durant aquest temps.
La primera setmana me la vaig passar amunt i avall pels diversos centres comercials de la ciutat. Alguns ni tan sols sabia que existien. La raó era simplement que el meu amic peruà, en Mauricio, es volia comprar unes sabates noves, impermeables, i vam recórrer tot el que vam trobar per comparar preus.
En canvi, la segona setmana va ser diferent. Vaig passar la major part de l´estona amb en Mauricio, però aquest cop, no de botigues, sinó passejant per diversos indrets de Bergen i descobrint els paratges hivernals que amaga. La majoria de les passejades van ser a la tarda (ja de nit, evidentment...), però l´encant hi és tant de dia com de nit. A més, és genial veure el reflex de l´enllumenat a la neu. Ah, és clar, m´havia oblidat de dir que Bergen ha estat tot nevat des del dia que vaig arribar. I això és ben estrany, ja que només acostumava a nevar una miqueta al febrer, deien els berginesos. Temperatura: mai ha variat gaire; entre 2 o 3 graus positius i -5 o -6 de negatius. Ah, i he descobert que el fred, definitivament, M´EnCaNtA!!!

La tercera i darrera setmana de gener me la vaig passar gairebé igual: caminant i gaudint de la neu per tota la ciutat amb en Mauricio. Per cert, he conegut a bastants peruans durant aquest mes, amics del propi Mauricio.

I el darrer cap de setmana de gener va ser realment especial, ja que vaig decidir anar de viatge a Trondheim i a Røros, però ja en parlaré més detalladament en un altre moment.

Aquesta fou breument la meva vida durant gener. Inspecció de la ciutat i dinars a l´Studentsenteret amb en Mauricio (i alguns sopars -com oblidar el Pasta Sentrale o els propis sopars a Fantoft-, partidets de ping-pong, etc. etc.).

I és clar, he conegut a molta gent nova. Primerament, els meus veins. Als dos noruecs, l´alemany i la noia francesa, cal sumar-hi els nouvinguts: un alemany (en Thomas, de l´Alemanya de l´est, molt interessant poder conviure amb algú d´allà, ja que són ben pocs els que hi ha per Bergen), una noia luxemburguesa (la Mhod) i un noi navarrès (en Manuel, vell conegut dels meus antics veins valencians, ja que ell també estudia a la Universitat de València). Fins ara, molt bé la convivència amb tots els veins. L´ambient és bo i de tant en tant fem sopars conjunts (normalment, un cuina per tots, i després li paguem el sopar). I destacable: el passat dijous vaig cuinar jo, un plat típic de la cuina... catalano-espanyola, unes llenties per llepar-se´n els dits (amb pestanaga, ceba, all i..., fuet!!! (no tenia xorico...). Bé, almenys això em van dir, que era boníssim i que havia de cuinar més... En fi, que he tingut molta sort amb això dels veins, malgrat el meu escepticisme inicial.

A més, ara la cuina ha quedat molt artística! Fa uns dies, vam decidir decorar-la; vam dibuixar unes siluetes de cadascun dels veins i la vam pintar a cor que vols "a imagen i semejanza". Com ja diuen alguns, "la millor cuina de Fantoft!".

Per altra banda, també he conegut unes noies canadenques molt simpàtiques. I italians, francesos, un grec, una anglesa... I m´he retrobat amb vells amics, de Txèquia, Polònia...

A part d´en Mauricio, és clar.

I finalment, he conegut a alguns catalans. Entre ells, amb qui més m´avinc és amb l´Albert, de Barcelona (la Segrera, concretament), qui com jo, no és gaire amant de les festes o l´alcohol. Més aviat ha vingut a Noruega d´Erasmus perquè vol conèixer més a fons Escandinàvia. De fet, estudia història, vol especialitzar-se en història moderna escandinava i durant l´estada vol acabar de decidir si establir-se definitivament a Escandinàvia (segurament a Suècia, el seu lloc predilecte). A més de saber un anglès pràcticament perfecte, resulta que també sap suec i ara està estudiant noruec, també.

Una persona més que vull destacar: la Camille. Aquesta noia francesa, preciosa per cert, del nord de Franca, va coincidir amb mi i en Mauricio deu fer gairebé un mes, ja. Ella acabava d´arribar i va afegir-se al grupet que jo i en Mauricio formàvem. La Camille també estudia història i és la mar de simpàtica; el seu anglès no és massa fluid però, a banda de l´accent afrancesat (i curiós...), no té massa problemes per interactuar amb tothom.

Uns dies més tard, també vaig comencar a veure més sovint a l´Albert i el tema ha derivat en que per fi puc dir, després de molt de temps, que tinc el meu grupet de gent. Bàsicament, amb en Mauricio, la Camille i l´Albert. Passegem xino-xano, mirem pelis, fem sopars...

Més activitats que he fet aquests dies?

Ja a febrer, ara fa dos dissabtes, hiking per la muntanya (tocant al Lovstaken) i amb neu a arrebossar. Genial! Tot i que en alguns moments va ser un pèl perillós, baixar per la muntanya LLISCANT PER LA NEU, com si d´un tobogan es tractés, és Al-LuCiNaNt! Realment, m´ho he passat la mar de bé amb la neu.

Fa dos diumenges: Skating. El segon cop des que sóc a Noruega. I per fi en vaig aprendre! Ara ja semblo un mestre (modèstia a part...). El meu primer cop no podia ni deixar-me anar de la barana, perquè els patins anaven fatal i els peus no em quedaven ben subjectes..., però aquest cop en vaig tenir prou amb uns pocs segons per comencar a donar voltes per la pista. I després d´això, vaig anar al llac amb en Mauricio, on vam caminar pel llac glacat i vam patinar sobre gel en una pista natural a sobre del mateix llac (uns noruecs que eren allà ens van dir que era del tot segur..., que hi havia 30 centímetres de gel, i que a partir dels 10 o 15 cm ja era segur). Ah, a part d´això, vam comencar a lliscar per la neu i a fer una mica el ruc fent-nos fotos (hehehe).

Finalment, sobre les classes. Ja han comencat, evidentment. Faig dues assignatures: Política Escandinava i Política Europea. Aquesta última no m´apassiona..., però és la darrera assignatura que em queda per fer per acabar la carrera, a part de Seminari I. De fet, tot el que estat intentant llegir i estudiar durant aquest mes ha estat per Política Europea. Ja entenc millor les classes, però continuo amb molts problemes i he d´estar 100% concentrat. També continuo fent el curset d´anglès al Folkenuniversitetet.

I ja per acabar, doncs que per fi he visitat l´Església Vikinga de Fantoft. Dos cops de fet. Molt maca. I situada en un paratge entranyable, dins el bosc, i molt tranquil. Dóna gust anar per allà quan vols una mica de "relax". Dimarts passat, vaig anar al Vamoosen, un famós local, on vam jugar a un joc de taula que tenia la finalitat d´aprenentatge d´idiomes (de fet, hi vaig aprendre una miqueeeeta de francès). I també per fi, he anat al famós IKEA de Bergen, amb l´Albert i la Camille, com gairebé sempre, on hi vam passar el dia dissabte passat (a més, dinar allà és bo i surt bastant barat).

Aquest llarg, llarguíssim resum, és el meu record d´aquest mes de gener i meitat de febrer que des que he tornat a Bergen. Per cert, continuo indecís en relació al que hauria de fer en el futur, tant a nivell acadèmic com professional..., però de mica en mica vaig descartant possibilitats i deixant-ne d´altres de més clares.

Oslo i COPENHAGEN: unes vacances nadalenques

2009-12-20T15:29:00.000-08:00

Sip. Abans de deixar els països nòrdics fins al gener, vaig agafar-me unes vacances a Oslo i Copenhagen.

A Oslo, a més de visitar els meus amics del curs de noruec de l'estiu, simplement hi vaig fer el turista, visitant la ciutat, sempre emmig d'un cel encapotat... Vaig assistir a un ballet a l'Òpera d'Oslo, de manera absolutament anòmala (una senyora que hi havia d'assistir va tenir un imprevist a darrera hora i em va regalar una entrada -gràcies, molt respectada senyora!-), i vaig gaudir de l'ambient nadalenc d'una ciutat guarnida de nombrosos arbres de Nadal, d'una pista d'Skating a tocar del parlament i de les nadales com a rerefons musical arreu. A Bergen i a Oslo, però també a Copenhagen, he contemplat com els ciutadans viuen amb molta il·lusió i ambient el Nadal.

Copenhagen. Hi vaig ser cinc dies, coincidint amb el COP15, la Cimera sobre el Canvi Climàtic. Em va fer molta il·lusió, ja que Bergen és una ciutat on gairebé mai hi passa res, i després de tant de temps, em trobava de cop i volta a la capital momentània de la lluita mundial contra el canvi climàtic.

I, és clar, a banda de fer el turista, vaig omplir la meva agenda de diversos actes. El primer dia vaig anar a una xerrada del Klimaforum, associació de l'ONU creada especialment per al COP15, i que realitzava moltes activitats per conscienciar per la lluita contra el canvi climàtic. Xerrades, pel·lícules, actuacions musicals... La xerrada a la que vaig assistir tenia com a finalitat la necessitat de trobar una alternativa al capitalisme com a sistema mundial imperant que provocava la polarització de classes i el canvi climàtic, alternativa que ben bé seria, diuen, el socialisme cooperatiu. Vaja, cooperació, decreixement, racionalització, ecologisme, descentralització i localització... Xerrada, per cert, molt similar al contingut de l'assignatura de Globalització feta a Bergen, així com als postulats d'un professor que sempre mereixerà el meu respecte per la seva qualitat docent i també humana, com és l'Arcadi Oliveres.

Ja al vespre, vaig sortir de festa a una discoteca, i vaig observar definitivament com els joves del món occidental sempre es diverteixen de la mateixa manera, siguin del país que siguin...

El segon dia va ser molt diferent al primer. A part de la ració turística, vaig anar al Teatre Nacional de Copenhagen, a veure un altre ballet, el Soldadet de Plom. He descobert que el ballet està força bé...

Tercer dia... Què dir... Senzillament, vaig afegir-me a la manifestació més multitudinària planejada per reclamar acords immediats entre els líders mundials per la lluita contra el canvi climàtic. Moltíssima gent s'hi va afegir i hi va haver un gran ressò mundial, com no podia ser d'altra manera. Jo hi vaig anar en part com un turista que passava per allà, però també perquè és el que la meva consciència em reclamava. I és que som davant d'un dels reptes més transcendentals del segle XXI. Ja com a anècdota, la pancarta que vaig carregar tot el dia deia "Climate Justice Now", simbolitzant com el canvi climàtic afecta diferentment i que perjudica molt més a un gruix de població que normalment és també la que es troba en condicions econòmiques i socials més precàries.

I parlant de la lluita contra el canvi climàtic, Copenhagen hi contribueix significativament. I és que impressiona molt veure la falera pel anar en bici que tenen els danesos. Cert és que la ciutat és plana i està molt ben habilitada per l'ús de la bici, o que és el mitjà de transport més ràpid, però impressiona molt veure com hi arriba a haver gairebé trànsit de bicis durant alguns moments del dia, com si es tractés del trànsit automobilístic al que a Barcelona podríem estar acostumats. I resulta que els carrers de la ciutat, els que són per turismes, són gairebé buits... I és que cal pensar que els danesos en general, i fins i tot la burgesia, fan ús de la bici. Tan sols la immigració utilitza més el cotxe per desplaçar-se. I a tot això cal sumar-hi que Dinamarca produeix més de la meitat de l'energia eòlica europea.

El quart dia va ser, fonamentalment, diversió en estat pur. I és que vaig passar la tarda al Tívoli, el parc d'atraccions, diria, més antic d'Europa. Es troba al bell mig de Copenhagen i té un encant especial. Muntanyes russes i d'altres atraccions esfereïdores amb les que gaudeixes com mai, però també un entorn familiar i acollidor. Un castell ben il·luminat, un mercat ple de paradetes, guarniments de Nadal que omplen d'il·lusió...

I cinquè i últim dia. Vaig dedicar el matí a veure la famosa Sireneta de Copenhagen, a banda d'altres monuments. A la tarda, a gaudir de l'ambient nadalenc dels carrers del centre i a fer les últimes compres de records. Però no només. Vaig visitar Christiania, un barri de la ciutat completament autogestionat pels seus residents. Barri considerat pels seus habitants com a quelcom a part de la UE, on de fet et trobes amb el cartellet de "Està entrant a Christiania" o "Està entrant a la UE" en funció de si s'arriba o se surt del barri. Com a mínim, lloc que cal visitar pel xoc cultural i social amb el que et trobes, independentment de les opinions que hom pugui tenir envers aquest estil de vida. És un barri on s'hi celebrava una cimera alternativa al COP15 oficial, on les drogues són legals, ple de paradetes, ple de pintades, lliure d'impostos (els residents no paguen res ni reben res del govern de Copenhagen) i amb un pacte no escrit pel qual la policia de la capital danesa té prohibida l'entrada a Christiania (fa anys ho va intentar i només va aconseguir que els residents de Christiania s'establissin a altres punts de la Copenhagen, pel que es va decidir des del govern de la ciutat que era més adient deixar que a Christiania continués autogestionada i amb el seu propi estil de vida).

Bé. Copenhagen ha quallat a la meva memòria. En deso un gran record, per les experiències viscudes (COP15, manifestació, Tívoli, Christiania...) i per l'estil arquitectònic de la ciutat -d'estil centreeuropeu o germànic, més que no pas nòrdic- que em va recordar després de molt de temps el que era formar part d'una ciutat plena d'encant, de llum i de vida. Una preciosa Copenhagen!

Amics i veïns: darreres emocions del semestre

2009-12-20T14:29:00.000-08:00

Feia molt de temps que no escrivia. I ho faig, ja, des de la meva llar a Barcelona. Però les emocions viscudes les darreres setmanes no s'han oblidat i les vull exposar al bloc per arrodonir aquest primer semestre Erasmus.

Primer, estic satisfet acadèmicament, ja que el 3 de desembre vaig fer l'examen oral de Geografia, amb un resultat equivalent a notable malgrat les dificultats. Un examen oral en que vaig exposar una presentació sobre la orientació ideològica dels partits polítics noruecs i en que, posteriorment, em va tocar explicar tot allò que pogués sobre l'energia hidràulica a Escandinàvia, i sobre el poble minoritari dels Sami.

Després, va arribar la tranquilitat i la felicitat de saber que has acabat exàmens i que ets lliure! I, és clar, les últimes festes abans de deixar Bergen, cosa que vaig fer el diumenge 7 d'aquest mes. El divendres abans, al matí, vaig visitar molt feliçment una exposició típica de Nadal a Bergen: una reproducció en miniatura de la ciutat i dels voltants. M'hi vaig sentir molt bé contemplant-la i em va acabar de contagiar l'esperit nadalenc, veient la ciutat i les muntanyes completament nevades (llàstima que a la realitat no hagués caigut ni un floc enmig de la ciutat...). A la nit, vaig sortir de festa per la residència i pel club de Fantoft, mentre que el dissabte el vaig dedicar als comiats, molt emotius especialment amb aquells amics que ja no seran a Bergen el segon semestre. Però això no té perquè significar que no ens haguem de veure mai més! En fi, una tarda en la que vaig dir adéu a les amigues txeques i a la meva amiga Barbara d'Alemanya, amb les que tantes aventures he compartit els últims mesos i que tant m'han ajudat a la meva adaptació.

Ja al vespre, vaig assistir a una festa llatina organitzada en motiu de l'aniversari de la Kristine, una gran amiga noruega, i amb qui també m'hi vaig haver d'acomiadar donat que passarà tot el segon semestre a l'Amèrica Llatina, primer de viatge i després com a estudiant d'intercanvi a l'Argentina. Una amiga, per cert, a qui dono les gràcies especialment per la seva simpatia i la seva amabilitat, i per tot el que m'ha ensenyat del seu país. També, com no, les gràcies al meu amic peruà, en Mauricio, a qui tornaré a veure aviat, ja que ell sí que es quedarà tot el curs a Bergen. I recordaré, com no, els dinars compartits amb ells dos aquest últim tram del semestre.

I bé, posats a donar les gràcies, ho vull fer també als meus veïns. En Christoph i en Christian (d'Alemanya), en Michal i la Marion (de Noruega), la Claire (de França) i, evidentment, als meus companys valencians (la Mavi -MªVictoria abans d'establir-hi confiança, hehe- i a en Miguel). Tots ells han afavorit que a la nostra planta sempre s'hagi viscut un fantàstic clima de convivència. Especialment, dir que ha estat un plaer compartir cuina amb aquells que ja no tornaran, en Christian i els amics valencians. Potser la Mavi, l'ànima femenina de la cuina i una persona encantadora i sempre amb un somriure disponible, serà qui més trobaré a faltar.

Ha acabat, doncs, la primera etapa de la meva experiència Erasmus a Bergen. Abans de tornar a casa, però, vaig decidir passar per Oslo i per Copenhagen. Són figues d'un altre paner.

MERCÈS a tots els amics i veïns de Bergen. Ens veiem aviat!

Bon Nadal!

2009-11-29T04:57:00.000-08:00

Aquest cap de setmana no he sortit de festa, però la meva agenda no ha quedat pas buida. Ahir, Bergen va celebrar el "Lysfest", és a dir, la inauguració oficial de les festes nadalenques a la ciutat. Ja ho fan expressament per aquestes dates, per tal que els Erasmus en puguin gaudir. Amb raó, Bergen és una "ciutat Erasmus".

I la inauguració es va fer amb l'encesa d'un gran arbre de Nadal al bell mig del llac que hi ha al centre. Els llums de colors del Museu d'Art de Bergen, que queda tocant al llac, quedaven en perfecta harmonia amb els llums nadalencs. Era preciós! També es van encendre els llums dels arbres que envolten el llac. I no és tot, perquè la celebració va anar acompanyada d'un concert de nadales (recordo "Santa Nit" en noruec, una nadala que m'agrada especialment), de l'encesa d'antorxes amb foc, i d'un castells de focs artificials.

A la nit, l'esperit nadalenc va continuar amb l"Amic invisible" que vam fer entre els veïns. L'ambient nadalenc ha arribat a Escandinàvia, i a Bergen!

Fiestukisss! (2) - Happy Birthday!!!

2009-11-29T04:49:00.000-08:00

Continuem amb la GRESCAAAA! El cap de setmana passat, LA MÉS GROSSA! El divendres 20 hi va haver una "TRI-PARTY". El motiu? Era l'aniversari de tres veïns del 18è pis del bloc D: el d'un valencià (en Miguel), un noruec (en Michal) i...., EL MEU! Els tres complíem en un termini d'una setmana, i ho vam celebrar tot alhora i al màxim nivell. Primer, amb un sopar entre veïns, amb algunes pizzes i snacks. Després, amb una megafesta. Música a tot drap i la cuina convertida en discoteca. A les 11 no hi havia ningú..., però a les 12 ja era tot ple a vessar! És que a més de venir els meus amics, van venir els amics d'un altre veï i molts que s'hi van afegir gratuïtament..., com sempre. És el que té la festa per aquí. I també va ser molt emotiu. No per les borratxeres que anaves veient..., sinó perquè fins i tot es van cantar diversos "Happy Birthday" pels que féiem anys (en anglès i castellà). I vaig rebre regals d'aniversari! Concretament, uns guants, un bon vinet negre i uns pastissets casonals boníssims fets especialment per a mi amb tot l'afecte! Uns de la Barbara, l'amiga alemanya; i els altres, de la Vanda, una amiga txeca. Mmmm!
Cap a la 1 o així vam anar al Fantoft Club a ballar i la cuina va quedar buida. Però les festes del club acaben a les 2 i escatx, i la gent va decidir massivament de continuar la megafesta a la meva cuina! Evidentment, els veïns no hi vam posar inconvenient, perquè ja que hi estàvem posats... El cas és que aquest cop no es va omplir la cuina només, sinó també el passadís! Potser 50 o 60 persones per la meva planta!!! I en alguns moments, 25 o 30 a la cuina ficats!! Tots ballant i bebent! I la cuina no és que sigui molt gran, precisament!!
Aquest cop sí que vaig ballar. I beure..., una miqueta..., només una miqueta..., tot i que alguns opinen que va ser una mica més que una miqueta.... (xD). Però per alguna cervesa, una mica de vi negre, i un bon vinet blanc tampoc n'hi ha per tant! A més, el vinet blanc era de denominació d'origen, o sigui, fet per mi, i era el moment de posar-lo a prova. I quan quedava encara gairebé la meitat de l'ampolla, algun il·luminat se'l va emportar..., pel que segur que era prou bo! No vull saber com devia acabar aquest il·luminat. Ja les 5 de la matinada, ho vam deixar estar. Vam portar al llit a un dels veïns que tenia amb una trompa de campionat (en Michal, jo no, ehh) i cap a dormir.
L'endemà, netejar la cuina no va ser tan complicat. Molt neta havia quedat la nostra cuina, tenint en compte el que jo he arribat a veure per la residència...
TOT RODÓ!
I això no és tot! Aquell mateix mateix dissabte, amb la cuina ja neta (més o menys...), vaig anar a una altra festa, a un altre bloc de la residència. Era una festa de comiat d'una noia holandesa, que ja se'n tornava. Però va ser molt més tranquila i no m'hi vaig estar gaire estona. Veure l'habitació buida i les maletes fetes em va fer pensar en el moment en que jo també me'n tornaré. Una part de mi voldria tornar, però l'altre no...
Dilluns, el dia oficial del meu aniversari, els meus veïns em van cantar el "HAPPY BIRTHDAY" i em van oferir un full amb un "feliç aniversari" en diversos idiomes. Va ser molt maco. I hi havia tots els idiomes que parlem els diferents veïns de la planta: anglès, castellà, noruec, francès, alemany..., i català! Després, breu sopar al que em van convidar els veïns alemanys.
Dimecres, també vam cantar el "Happy Birthday" pel Michal, que complia anys. I li vam oferir un full, aquest cop, amb un petit dibuixet que cadascun dels veïns va fer.
AQUESTS DARRERS DIES HAN ESTAT GENIALS!!!

Fiestukisss!

2009-11-29T03:48:00.000-08:00

Aquest mes de novembre no he fet més viatges. Això sí, m'he atipat de gresca. Cert, també havia de ser el meu mes de la mort, teòricament, pels exàmens. Però diuen que diversificar és bo, i a part d'estudiar, he trobat temps per anar de festa.
Per exemple, el mateix dia de l'examen de Global Dynamics ja en vaig tenir una. És clar, era divendres i havíem finiquitat un examen força dur. Calia celebrar-ho i ho vaig fer a una festa d'aniversari d'una noia txeca. No vaig deixar-me anar gaire, que estava esgotat i sabia la que vindria la setmana vinent..., amb la festa del meu aniversari.
L'endemà, era el dia oficial dels sudanesos de Bergen, i van organitzar una celebració a la tarda, al mateix club de Fantoft. Allà vaig gaudir del menjar típic sudanès. Crec que em seria difícil acostumar-m'hi..., per bé que no era pas dolent; bàsicament, menjar i beguda fets amb herbes i plantes de divers tipus. I també hi havia decoració de la seva terra, i van ballar els seus balls típics, i amb molta energia! Em va cridar l'atenció com les dones exhibien uns crits..., que jo al principi no em pensava pas que fossin reals (pensava que era qui sap què).

Examen de Global Dynamics

2009-11-29T03:19:00.000-08:00

El 13 de novembre vaig tenir l'examen de Global Dynamics, el meu primer examen (de dos), i de fet, el més important ja que l'altra assignatura de Geografia la faig més per amor a l'art... Fou molt curiós! 6 hores d'examen, de 9 del matí a 3 de la tarda. La gent amb l'esmorzar, el dinar i una pila d'snacks; i descansant cada dos per tres. En canvi, jo només vaig dedicar 10 minutets a prendre'm un descans, anar al lavabo i menjar unes galetetes. La resta va ser un "campi qui pugui", o sigui, vaig començar a escriure tot el que sabia. És clar, tothom deia que no havies d'estar tota l'estona escrivint i que t'ho podies prendre amb calma, però també em van recomanar que si volia treure una bona nota..., descansar estava prohibit... Al final, vaig acabar amb 13 fulls escrits!! L'examen més llarg i extens de la meva vida!

Per cert, els exàmens no es fan a les facultats..., sinó a esglésies!! Vaig anar a parar a una església només per fer un examen...

I una altra cosa: aquí són molt estrictes amb el tema de copiar. Hi ha vigilants pel davant i el darrere, i pels costats. Potser en vaig contar 4 o 5, entre tots. A més, no hi ha professors a qui preguntar dubtes de l'examen..., tot són vigilants que voluntàriament fan aquesta feina. I si t'enxampen copiant, és molt probable que a part de fer-te fora de l'assignatura, t'expulsin de la universitat! De fet, al principi ens van donar un full amb les regles dels exàmens de la Universitat de Bergen. Per exemple, no podies tenir el mòbil amb tu, ja que si te'l veien, consideraven directament que havies copiat!! O també es considerava il·legal que després de les 6 hores et veiessin escriure una sola paraula més, ja que ho veien com un avantatge comparatiu mereixedor d'invalidar l'examen...

En fi, molt estrany, però no ho trobo malament. Sempre he dit que cal ser estricte, i no m'agrada pensar en els "xanxullos" que arribo a veure per la UAB...

En tot cas, vaig sortir content de l'examen. Crec que em va anar bé i hauria d'aprovar sense problemes. Espero... Tot i que no vaig tenir temps de repassar l'examen. I... ai, l'anglès... Que encara recordo rellegir-me un paràgraf i trobar-me amb unes faltes Cal Déu..., que ni jo entenia el que deia. Sort que no vaig rellegir res més... Que els correctors siguin comprensius, sisplau!!!

Gelat a les glaceres (més de por que de fred...)

2009-11-15T03:58:00.000-08:00

Ja en fa dues setmanes d'això, però era inevitable escriure sobre el meu viatget de cap de setmana a la glacera més gran d'Europa: "Nigard" o "Nigardsbreen" en noruec. Un viatge que no oblidaré mai a la vida. Hi vaig anar amb els de Friluft, una mena de grup excursionista de la universitat. La glacera tenia diversos accessos, i alguna cosa em diu que vam entrar-hi no precisament per l'indret més fàcil i turístic. Les rialles i el sopar del divendres a les cabanes van deixar pas a un dissabte que, per a mi, fou del tot aterrador...
Ja va començar malament la cosa quan vam haver de fer senderisme durant més d'una hora per arribar a la glacera. Era tot glaçat (com no...) i anava carregat amb menjar, roba i l'equip que ens havien donat per caminar per la glacera. I jo, poc acostumat, vaig estar a punt de clavar-me una pila de pinyes per tot arreu. Estic relativament acostumat al senderisme, fins i tot de llarga durada, però no quan el terra és gelat... En fi, i després d'això, vam haver de creuar un riu per arribar al peu de la glacera. I val la pena destacar que l'aigua arribava als genolls en alguns moments i que la seva temperatura devia ser d'un o dos graus pel que aproximaven els "experts" que ens acompanyaven. Jo vaig creuar el primer cop amb les bambes, però sense mitjons, ja que creia que no n'hi havia per tant... UFFF! Arribats a l'altre banda vaig notar com els meus peus i cames estaven semi-congelats... Vaig patir el que no estar escrit! A la tornada i els dos cops que vam creuar també diumenge ho vaig fer amb mitjons, com a mínim..., tot i que això no va evitar sentir el patiment dels meus peus en procés de congelació... Home, és evident que exagero una mica, perquè un real procés de congelació m'hagués deixat els peus inhabilitats potser de per vida..., però segur que ben poc va faltar... I és clar, la resta dels aventurers erasmus que també venien no ho van passar massa millor.
Tot això, NOMÉS PER ARRIBAR AL PEU DE LA GLACERA!!! Perquè després va començar el millor! Vam començar a caminar-hi i ja vaig experimentar com allò no ho tenia dominat. Els de l'equip de Friluft ens van donar unes classes introductòries de com caminar i afrontar els pendents de la glacera, els quals calia superar fent escalada. T'havies de clavar al gel amb les puntes de davant de les botes i anar escalant alhora que clavaves el pic al gel. Era horrorós perquè requeria de molta força física, que en alguns moments notava que era al límit de les meves possibilitats.
Acabada la breu instrucció, ja vam començar a caminar de debò per la glacera. Ens havíem repartit en diversos grups, segons el grau d'experiència, de 4 o 5 persones; sempre, és clar, amb un expert al capdavant. Doncs lligats amb cordes, per evitar morir en l'intent...., vam estar una bona estona caminant fins força amunt (no cal dir que les vistes eren fabuloses; al cap i a la fi, una glacera és una meravella natural).
Jo vaig anar patint tot el viatge, sobretot a l'inici, quan hi havia molts pendents a escalar i jo m'hi quedava encallat i patint per la meva vida. SÍ, PER LA MEVA VIDA!!! I és que tot era ple de forats profundíssims. Si hi queies, poques opcions tenies de sobreviure. A més, si relliscaves a qualsevol lloc, anaves avall avall, fins que tard o d'hora acabaves a un forat. Això és el que va passar amb una ampolla d'aigua que hi va caure i algun que altre objecte més que se li queia a la gent... Tot rodava, rodava.... fins i que... AL FORAT! A mi em deien: "si caus, tens el pic per clavar al gel i aguantar-te". Com??? Sense experiència, tindré reflexos per clavar el pic, mentre vaig caient??? Això per no dir que no sabia clavar bé el pic, i que necessitava diversos intents per aconsegui-ho! Realment, els del grup del Friluft es pensaven que tot era molt senzill! Sí, per ells!!! Sort que deien que el viatge no requeria d'experiència...
Bé, m'he desfogat...
Arribats ja més amunt, la glacera es va anar aplanant, i era molt més fàcil caminar-hi. Ja vaig estar més tranquil. Tot i que, per dins, encara em tremolava tot en alguns moments...
I, és clar, la baixada..., sense comentaris... Potser encara vaig patir més... Si no sé pujar, encara menys baixar! I anant molt a poc a poc, molt alerta, i quasi caient en molts pendents (quasi, perquè si queia del tot..., jo ja era història!), vaig arribar a baix. Finalment...
L'endemà diumenge, tres quarts del mateix. Però aquest cop, no vam caminar tant, sinó que vam fer "ice-climbing" (escalada sobre gel). En altres paraules, vam entrar a túnels, ben al costat de forats amb precipis imponents on no hi podies veure el final, i allà vam fer-hi escalada. De fet, jo vaig arribar a caure quan intentava ficar-me en un dels túnels des d'on se suposava que havíem de sortir-ne fent escalada... Per sort, vaig caure a lloc segur. Una mica més a l'esquerra...., i queia al precipici...
Això va fer que tot el dia anés amb moltíssima por. Tanta por, que en certs moments ni m'atrevia a donar passets normals i corrents sobre el gel, com ja havia fet tantes vegades abans de caure...
Ara, malgrat tot, per sortir del túnel, vaig haver d'escalar per nassos, per sortir-ne!!! Em va costar el que no està escrit, però me'n vaig sortir. Ara, PATINT!! Després vam anar més amunt, en un lloc on hi havia una paret imponent i on ens vam parar per escalar-la. Jo, que aquest cop no era a cap túnel i, per tant, podia prescindir d'escalar aquella "monstruositat" de gel, vaig decidir inicialment no fer-ho i quedar-me mirant. Després, però, rumiant, rumiant, se me'n va anar l'olla..., i vaig decidir escalar. De fet, si tothom ho feia, per què jo no?? El problema no era la seguretat, jo sabia que era segur. Quan fas "ice-climbing" et tenen ben subjecte a una corda, pel que és molt més segur que quan simplement vas caminant pel gel subjecte als altres companys del grup però sense res que realment t'aguanti. Vaja, que el tema era que encara estava escarmentat del succeït anteriorment..., no el fet que considerés realment perillós escalar allò. VAJA, QUE VAIG ESCALAR!!! Evidentment, vaig demanar moltes fotos, perquè potser no ho tornaré a fer mai més a la vida!! El cas és que no va ser tant difícil. Potser perquè tenia més pràctica, potser perquè els pics que et donen per escalar van molt millor que els de caminar, però el cert és que va ser relativament senzill i tot. De fet, ja a dalt de tot, i quan començava a baixar, vaig quedar penjant..., però sense por, ja que estava ben subjecte a la corda.
Això va ser el darrer abans de la tornada, com sempre molt perillosa quan et trobes amb pendents o caminets hiperestrets on fàcilment pots caure a qualsevol dels immensos forats del voltant... Però vam arribar a baix, tots vius!!!
Viu, aterrat amb una sensació de pànic indescriptible, i havent-m'hi jugat la pell fins i tot, però havent viscut l'aventura més bèstia i espectacular de la meva vida. ALMENYS, SÓC VIU PER EXPLICAR-HO!!! I per deixar-ne alguns records...

El meu recital d"ice-climbing". "Que n'aprenguin!"... xD:

Viticultors

2009-11-02T17:04:00.000-08:00

Exactament! Jo, i la Barbara (una amiga alemanya) ens vam proposar de fer vi blanc. I la setmana passada vam iniciar el procés de fermentació, però no amb raïm, sinó amb pomes... (ho venien així a la botiga...). No sabem com ens quedarà, però el cas és que ara cal esperar unes dues setmanes fins que sigui llest. A veure, a veure...

Després, la Barbara em va convidar a una miqueta de "sopar alemany":

EM MORO DE GANES DE TASTAR EL NOSTRE VI!!!

Abans del mes de la mort

2009-10-25T14:52:00.000-07:00

Se'm acaben els dies de fer turisme i viatgets perquè el novembre serà el "mes de la mort". Hauré d'estudiar pels exàmens, tinc molta matèria i vaig molt endarrerit amb les lectures...

Però bé, abans, encara hi ha temps. Ara tenim el Festival Internacional de Cinema de Bergen. També el de música, durant les mateixes dates. I la setmana que ve hi ha els Dies dels Estudiants Internacionals. Tot plegat, centenars d'activitats alhora... i una setmana que s'espera molt plena.

I aprofitant el festival de cinema, he anat a veure una peli sueca. Jo i la resta ens vam quedar igual, la veritat; no l'hi vam saber veure el sentit. Semblava com si tres personatges estiguessin farts de la seva vida i busquessin consol i aïllament en la natura. Però sempre és interessant descobrir els films escandinaus. No era la primera pel·lícula nòrdica que veia, ja que n'he vist algunes de noruegues. El denominador comú són els pocs efectes especials i l'èmfasi en la vida quotidiana.

I avui diumenge, un cop més a fer senderisme. És clar, com que vagis on vagis els paisatges són espectaculars... Doncs he anat a una excursió organitzada per un amic noruec, que ens ha portat a una illa, la més propera al centre de Bergen. Ell és d'allà, de fet, i fins i tot ens ha ensenyat on va viure quan era petit. Doncs res. Hem fet el cim de l'illa, i hem gaudit de les vistes de la multitud d'illes que et trobes abans de mar obert. Aquest cop, he tingut menys problemes de comunicació, més que res perquè èrem jo, dos noruecs i un madrileny... Sí, ell m'ha hagut de traduir unes quantes coses...

I bé, un cop al cim, parrillada de frankfurts amb un pa molt típic d'aquí (i fet de patata bàsicament...; sí, no ho entenc! però li diuen pa...). El que compte és que era molt bo.

I així vaig passant molts caps de setmana. Més i més senderisme... Però és que no te'n cansaries mai!!!

Aquí unes fotos:

Jo amb un entrepà de frankurt dels típics d'aquí

I ara, el darrer abans d'exàmens serà una excursió molt esperada per mi: la de les glaceres!!! Sí, el proper cap de setmana, tres dies a les glaceres, a congelar-m'hi!!

Stavanger & The Pulpit Rock

2009-10-25T13:45:00.000-07:00

Ara fa una setmana, vaig ser tres dies a Stavanger, la ciutat del petroli per excel·lència i situada una mica més al sud que Bergen, amb tres noies (d'Alemanya, R.Txeca i Letònia, respectivament).
Per arribar-hi, vam agafar l'autobús, però també vam embarcar a dos vaixells (amb bus inclòs) per creuar les diferents illes que separen ambdues ciutats. De fet, ara hi han construït túnels i ponts, però fa uns anys havies d'agafar quatre o cinc vaixells...
Doncs bé, divendres vam dedicar el dia a fer una primera ullada i, també, a buscar lloc per dormir. Finalment, vaig acabar a l'hotel més barat de la ciutat, i després de buscar molta estona i d'haver voltat arreu... L'hotel més barat de la ciutat, però no precisament baratet... A part, vam estar caminant per la zona més antiga d'Stavanger, amb els seus estrets carrers empedrats i petites casetes.
Per cert, Stavanger és la tercera ciutat amb més habitants del país, tot i que fins fa poc era la quarta, per darrere de Trondheim. I és que des de la descoberta del petroli deu fer uns 40 o 50 anys, la ciutat ha experimentat un creixement desorbitat.
També val a dir que ens va fer bon temps tant divendres com dissabte. Diumenge més ennuvolat, però sense ploure almenys. De fet, al bus, alguns noruecs volien la persiana baixada! Com pot ser? Pocs dies de sol i encara els molesta?... Jo estava encantat que em toqués. A més, no feia pas calor, i ara el sol sempre és baix aquí a Noruega. Tot i que dóna una gran escalforeta!
Bé. Sobre Stavanger. Hi havia un llac força maco al centre, igualet igualet que el de Bergen. Amb la mateixa fisonomia i surtidor. Serà una còpia...? Perquè m'han dit que el de Bergen és del tot natural. Per la resta, la ciutat és més petita que Bergen, més plana perquè no hi ha muntanyes. És maco, però em quedo amb Bergen... Ah, també hi ha els mateixos centres comercials, pizzeries i la falera de beure entre el jovent. Era d'esperar...
Dissabte fou el millor dia. Vam fer senderisme fins al "Pulpit Rock" o "Preikestolen", no massa lluny d'Stavanger. Dues hores d'anada i dues de baixada. Val la pena! La gran roca situada a 640m. d'alçada deixa pas a un precipici de nassos. El paisatge, magnífic de debò, amb vistes a un fiord, el "Lysefjorden" (diferent de Hardanger per més tenir unes muntanyes més rocoses, més baixes i estructurades, i amb poca vegetació). A la roca púlpita hi havia força gent; de fet, és un lloc molt turístic. Feia sol i hi havia molt bona visibilitat. No es pot demanar més... Però també és un lloc perillós; no s'hi val a acostar-se massa al precipici, perquè una relliscada i ... Tot i que alguns jeien i estiraven el cap a veure què veien... Durant el camí fins allà: bassals d'aigua glaçada que vam anar trencant, roques del tot gelades i relliscoses (em vaig clavar una bona pinya...) i estones més tranquiles i segures sense gel.
Tampoc fou fàcil arribar al camí per iniciar la ruta. Ferry, taxi i una bona estona fent autostop... per veure si podíem passar sense el taxi... Jo era el primer cop que en feia, però la companya alemanya em va dir que era molt habitual al seu país i a l'Europa de l'est. També a Noruega és habitual. És clar, per aquí et recullen; a Espanya hi ha més desconfiança i tothom passa... En tot cas, no vam tenir sort i vam acabar en un taxi. Home, era complicat que ens recollissin sent quatre persones... Bé, tot això venia del fet que el bus et deixa enmig del no res, no a la ruta, i t'has d'espavilar per arribar...
Vaig acabar una mica cansat, després de tot plegat, però tampoc excessivament. I sopant una bona pizza al "Peppes Pizza", lloc molt famós a Noruega i caríssim, per cert (20€ per una pizza mitjana). Però un dia és un dia. Fins ara, i pel que he tastat, diria que fan les millors pizzes del país, i ben casolanes. Però el Telepizza continua sent insuperable!
I bé, entre Hardanger i la "Pulpit Rock" amb què em quedaria? Potser amb Hardanger, per la vegetació, els salts d'aigua i la "monstruositat" d'algunes muntanyes..., però no tinc clar què és més maco.
Finalment, diumenge. Vam visitar el Museu del Petroli, el més famós que hi ha a la ciutat. Va ser molt entretingut, perquè no només hi havia reproduccions de plataformes petrolíferes i d'aparells per extreure el petroli, sinó que també hi havia documentals on t'ensenyaven una mica com es traslladava des del mar a la superfície. També hi havia un videojoc de curses (no se què hi pintava..., però potser l'objectiu era escapar del mar i arribar a la superfície amb una espècie de nau). I també hi havia un tobogan, o per ser més exactes, una xarxa per on se suposava que llançaven el material; però de fet, allò era un tobogan en tota regla i jo i l'amiga alemanya ens ho vam passar pipa llançant-nos-hi! (PD: Sí, estic per les energies renovables i no m'en orgulleix que es doni tanta importància al petroli per Stavanger! Però, simplement, em vaig comportar com un turista més..., deixant la crítica per altres moments...).
I res. Abans de la tornada, vam anar al Museu de les llaunes de sardina (cal pensar que abans del petroli, l'exportació de llaunes de sardina i d'altres peixos era un dels principals recursos de subsistència de la zona).
Per tant, cap de setmana intens, molts diners gastats i moltes experiències viscudes. I, és clar, la "Preikestolen" es recordarà!

Deixo unes fotos d'Stavanger (a banda de l'alba marítima):

Del Museu del Petroli:

Del trajecte fins a la gran roca:

I per fi el Preikestolen (vistes no aptes per a gent amb problemes cardíacs...):

Vida Erasmus

2009-10-24T05:07:00.000-07:00

Els darrers dies ho he tingut complicat per estudiar. No se d'on treure el temps...

Un dia te'n vas al cine, l'altre a fer un vol, a sopar amb els amics a diferents cuines de la residència... Et conviden a jugar al Fifa 2010. O al Pro Evolution Soccer...

Els dimarts, el bar de Fantoft es converteix en un cinema de franc. Divendres, en discoteca. Cal sumar-hi la sala de jocs, amb Ping-Pong, billar i futbolí (de fet, és la sala que jo visito, passant olímpicament de la disco gairebé sempre...).

Amb tot, he passat d'estar-me el dia estudiant a no fer pràcticament res...

Almenys, he passat amb nota una redacció eliminatòria per poder fer l'examen final de l'assignatura de Globalització. Però, de Geografia..., no he fomut res! Sort que aquesta només la vaig agafar per curiositat i no per necessitat dels crèdits...

Fa temps que em proposo tornar a la feina, però...

Deu ser això la vida Erasmus?

Hardangerfjord

2009-10-20T07:59:00.000-07:00

El darrer viatge planejat des de l´assignatura de Geografia fou a Hardanger. Hi vam ser dos dies: 1 i 2 d´octubre. Podríem dir que Hardanger és una comarca, o quelcom similar. El més important són els seus fiords, i els paratges naturals que caracteritzen la zona.

Què dir dels fiords??? Només es pot dir que són espectaculars! Possiblement, vaig contemplar els paisatges més macos de la meva vida! Tens la sensació com si et trobessis en un indret salvatge, aillat, de llibertat i perillositat, i d´una bellesa natural que et deslliura de tots els maldecaps per uns instants.

Però, és clar, aquest no fou tan sols un viatge turístic, sinó també cultural, pel que vaig aprendre certes coses de la zona. Com ara, que els habitants de Hardanger viuen de l´agricultura i dels arbres fruiters (sobretot dels pomers). L´àrea és famosa precisament per això, pels seus arbres fruiters. De fet, el 37% aprox. de la producció de fruita a Noruega prové de Hardanger. Sobretot, pomes, peres i cireres. També hi ha indústria, que aprofita la força de l´aigua. Vam visitar, per exemple, dues centrals hidroelèctriques. La primera, datava del 1905 (precisament el mateix any en que Noruega s´independitzà de Suècia). Sobre la segona, ens van explicar una mica horaris de feina (8h., a les 3 de la tarda tothom a casa, i caps de setmana on tot funciona per control remot i on fins i tot s´hi celebren concerts...).

Si fem una mica d´història, val a dir que fou ja al 1840-50 quan va començar la industrialització al país. Fou dels primers països, després de la Gran Bretanya. Però el desenvolupament provinent de la industrialització va trigar a posar-se en funcionament. A Hardanger, fins al 1920, gairebé tot era agricultura, ramaderia i pesca. A més, el fet que hi hagués poca terra conreable va provocar molta pobresa en aquest indret. En tot cas, la industrialització va comportar millores, però també polarització de classes. Un exemple de creixement el trobem a Lufus, un poble de la zona: hi vivien 30 grangers; amb la industrialització, 1.500 habitants... Avui n´hi queden 700 o 800.

També ens van explicar que s´utilitza una nova tècnica pel conreu dels arbres fruiters: es planten petits i enllaçats; així, les fulles dels arbres no tapen el sol i aquest arriba a la fruita. O sigui, se suposa que augmenta la qualitat de la producció, tot i que l´impacte visual no és precisament maco...

Però tornem al viatge en sí. Doncs res, que vam passejar, dinar rodejats de natura i gaudir del bon temps (i és que ens va fer sol i tot!). Vaig aprofitar a tastar les peres i pomes de la zona, molt bones per cert. I també hi vaig comprar una mena de "fuet"..., tot i que m'agrada més el de casa... Creuant amb el ferry per accedir a l´altra banda del fiord, amb una ventada i un fred de cal Déu, el paisatge encara era més increible, ja que les entranyes de les muntanyes es veien molt millor.

A la nit, vaig dormir amb unes noies en una cabana amb vistes als fiords. Feia forca fred, però dins hi teníem estufa, pel que vam dormir molt plàcidament. Però sí, vam dormir en una caseta petita típica noruega i envoltats de natura. Era un dels meus objectius a Noruega... El cert és que això forma part de la idiosincràsia escandinava. Clar que tots sabem que no és el mateix fer-ho com un turista i amb les comoditats d´avui dia, que fer-ho amb la vida d´abans i amb opcions d´acabar congelat o aillat... En tot cas, quan ets allà, els pensament negatius s´esvaeixen i et deixes endur pels increibles paratges i les bones sensacions.

Abans de finalitzar el viatge, encara vam tenir temps de gaudir de la neu una estona en una zona més alta de Hardanger. Va ser fabulós. El típic paisatge noruec i escandinau, amb la caseta envoltada de neu enmig del no res. Com sempre, alguns van i vam aprofitar a tirar-nos boles de neu i a fer-nos multitud de fotos. Vam ser a 1.200 m. Devíem estar a -2 graus o així. De fet, ens van dir que per cada 100 m. que es puja, la temperatura baixa 0,6 graus durant la tardor, i potser més a l´hivern... Malgrat tot, Hardanger s´ha convertit en destí de cap de setmana pels berginesos, o per vacances, etc. Fins i tot veus com els divendres es forma una cua de cotxes esperant per agafar el ferry per passar a l´altra banda.

I per acabar, ens van oferir un bon sopar (això sí, a les 5 de la tarda, horari habitual noruec), amb una sopa també típica del país per llepar-se´n els dits. Amb el fred que feia per allà, res millor que una sopa calenteta, amb carn, ceba, pastanaga... Sembla que als noruecs els agrada molt la sopeta calenta! Segur que no deu ser pel fred...

Vet-ho aquí algunes idíl·liques imatges:

La cabana on vaig dormir

Pelat de fred...

Detalls de la meva vida

2009-10-20T03:05:00.000-07:00

Fa molt de temps que no escric..., pel que aquest missatge em sortirà llarguet... Intentaré resumir la meva vida aquest últim mes.
Bé, primer dir que he conegut definitivament el meu "buddy" o company noruec. És una noia molt simpàtica, i que també parla castellà (ja que ha estat a Amèrica Llatina), tot i que normalment ens comuniquem en anglès. La primera "cita" amb ella fou en una cafeteria, on vam xerrar una estona. Després, em va portar fins a la biblioteca, on em vaig fer soci. I uns dies més tard vam anar a l'Aquarium.

També vaig tenir temps per anar a un concert al Hulen, una cova convertida en local de festes:

Jo i dues amigues txeques

Més endavant vaig ser a la zona de Hardanger, descobrint-ne els fiords. Però això mereix un capítol especial i en parlaré en un altre missatge.
Tornant d'aquesta excursió, com que era divendres, hi havia diverses festes a Fantoft. Doncs bé, trencant estadístiques de la meva persona, vaig acabar anant a tres festes: una era a la cuina d'una de les plantes (convertida en disco, i no vull pensar com van netejar tot allò l'endemà...), una segona era una "spanish party" dels meus veïns valencians, i la tercera era al Fantoft Club (com cada divendres) amb música africana. Tampoc m'hi vaig matar massa, ja que només vaig ser uns 15 o 20 min. a cada festa...
He de dir que m'he apuntat a un curset d'anglès. Tinc classe tres hores la setmana, i són molt entretingudes, perquè tinc l'oportunitat de poder xerrar una estona en anglès amb alguns noruecs de mitjana edat que també assisteixen al curs. També hi ha algun que altre estudiant erasmus, però la majoria són noruecs. Tenen molt de nivell a l'hora de parlar, però forces problemes gramaticals. Segurament, als catalans ens passa el contrari...
I bé, també hi ha hagut un campionat de futbol sala entre els erasmus de la residència. Es van fer equips, no necessàriament per països, però el cert és que hi havia equips d'espanyols, alemanys, polonesos..., i d'altres de mixtes. Els millors, els africans, amb la seva endimoniada velocitat. Els pitjors, els polonesos, que no van guanyar ni un sol partit. Jo vaig acabar en un dels dos equips d'espanyols. Vam jugar quatre partits, perdent-ne tres... La veritat és que globalment vam fer-ho molt malament... Vam estar tancats en defensa gairebé de forma permanent. Però sí que vam guanyar als polonesos! ...
La setmana següent va ser un xic accidentada. Vaig anar a una altra excursió per les muntanyes. El trajecte, aquest cop, fou Floyen-Blamanen. Com sempre, les vistes fantàstiques. El dia fou relativament assoleiat i fins i tot vam veure neu prop de Blamanen. De fet, hi havia gel a algunes pedres, pel que estaven relliscoses, i vaig acabar fument-me un bon bolet... A més, estrenava botes de muntanya, i em feien força mal... Ah, l'excursió fou amb una amiga alemanya i uns amics seus que l'estaven visitant. Algunes panoràmiques:

Foto de postal des del Floyen

Amb l'amiga alemanya

La resta de la setmana, grip... La vaig enxampar bé. Vaig agafar febre i em vaig estar al llit tres o quatre dies seguits, sense ni tan sols cuinar. Gairebé podríem dir que passava a base de galetes i cereals...
El cap de setmana, ja millor, però no del tot, vaig assistir a un sopar noruec, que organitzava un amic noruec. Hi vaig assistir amb les amigues txeques i alemanyes. Vam xerrar, menjar, explicar acudits... (jo no en sabia, però...). Vam menjar una carn molt típica del país (ni sé de què...), un pudding típic casolà, un pastís preparat per una amiga alemanya, maduixes i un pa estranyíssim molt primet i semblant a una galeta. Es veu que aquest pa també és molt típic aquí. I vam beure vi, vodka, cervesa... Poc, és clar! També em va cridar molt l'atenció (i no era la primera vegada que ho veia) el fet que tots ens havíem de treure les sabates només entrar a casa. Així evitem embrutar, però no esperava pas que fos un costum tan arrelat. Ja ho vaig experimentar a les cases d'estudiants noruecs que vaig visitar la setmana de benvinguda als erasmus. Això ho sabia dels japonesos, però de ningú més. Ho trobo molt bé, perquè així no embrutem, però caminar amb mitjons t'acaba glaçant els peus... Curiositats: l'amic noruec ens va comentar que Oslo no és la zona més turística, sinó que ho és el sud-oest de Noruega: o sigui, Bergen. I és que és aquí on trobem les excel·lències naturals. Oslo només té la ciutat, però res més. Una altra curiositat: es veu que Berlín és el lloc més barat per llogar pis de tot Alemanya... Sí, la capitat. Això és el que ens va dir una alemanya. Sembla ser que molts edificis no són gran cosa, però hi ha molta gent que tampoc necessita massa per viure-hi. En fi, que vaig passar un temps agradable malgrat la grip...

I finalment, la setmana passada, sopar txec, amb les amigues txeques. Ens van preparar una mena de truita de patata i xampinyons, amb algun que altre ingredient que li donava un gust molt diferent a les truites de patata convencionals... No van faltar el vi i la cervesa.

Doncs res. La veritat és que estic descobrint moltes coses. I tot, malgrat els meus eterns maldecaps amb l'anglès... També és cert que les darreres setmanes, entre grip i sortides, he descuidat massa la lectura... Ens hi tornarem a posar! De fet, la setmana passada havia de lliurar una redacció de 3.000 paraules, sobre el tema de la Globalització. Em va costar suor i llàgrimes fer-la en anglès..., però crec que el resultat es pot considerar prou satisfactori. La vaig acabar a les 5 de la matinada de l'últim dia... La meva primera nit de feina sense dormir a Noruega... Quins records que em porta...

La lectura...

2009-09-13T15:10:00.001-07:00

Aquests dies he començat a llegir les lectures que tenim. Evidentment, en anglès. La sorpresa va ser quan vaig necessitar 1h. per llegir la primera plana d'un llibre!!! Bé, molt ben llegida i amb resum inclòs. Aquest era un sistema que sovint utilitzava a Catalunya, i amb molt bons resultats. Aquí res. Vaig decidir anar pel dret, llegir per context i subratllant, i llestos. Almenys, això em permet entendre el més important sense passar més de 15 o 20 min. per plana..., la qual cosa ja és molt. Tot i que, veient el meu nivell d'anglès..., si vull llegir les coses i treure bona nota..., em sembla que la meva vida social s'ha acabat!

Muntanyes i més muntanyes

2009-09-13T14:47:00.001-07:00

Cert. M'he atipat de muntanyes!!! Home, no només, ja que també he visitat el Museu d'Art de Bergen, per exemple. Ah, amb uns quadres de Dahl fantàstics (Dahl fou un pintor que exposava el medi natural noruec als seus quadres). Bé, tornem.
Doncs m'he passat una pila de dies caminant pels móns de Déu. Així ho deia el meu avi. Conto tres dies seguits. El primer, va resultar que no teníem classe i ens va donar per fer senderisme, ja que feia bon dia. Tot el dia voltant i mig perduts...

Un parell d'imatges..., enmig d'una ventada de cal Déu!!

El segon dia fou novament una excursió de Geografia. No va ser massa llarga, però encara estava cansat del dia anterior.

I el tercer..., ja va ser una passada! Ens vam estar fins a 12 hores (SÍ, SÍ, 12!!!) voltant! Vam anar fins a la muntanya d'Ulriken, després fins a Rundemanen, i vam acabar a Floyen. Les vistes eren increibles. Veies la ciutat, les casetes de les muntanyes, el mar, illes, llacs, boscos frondosos i inòspits i, és clar, els pics. A més, vam fer una paradeta per fer una cafè al mig de la muntanya (en un lloc que feia recordar les solitàries i amenaçadores muntanyes del Senyor dels Anells...). En aquest viatge vam visitar, doncs, tres de les set muntanyes que envolten Bergen.

Algunes imatges:

Foto de grup

El famós Ulriken

Jo mig mort intentant arribar a l'Ulriken

Aleluia! L'Ulriken, el cim més alt de Bergen

Perdut ves a saber on...

"El Senyor dels Anells"...

Una meravella natural

Una altra meravella

Fantàstica panoràmica nocturna de Bergen des del Floyen

Però l'esgotament fou considerable!! Mai a la vida havia passat tantes hores fent senderisme. I no era un camí precisament avorrit. Entre fangars, pujades, baixades, camins més estrets i més amples, entre pedres, roques, boscos, terra... Si és que no hi havia temps per avorrir-se. Ara pujaves la primera, ara la baixaves, i sant torne-m'hi amb la següent muntanya. El pitjor va ser al principi, per arribar fins a Ulriken, en que vam acabar pujant pel mig d'un semi-riu, i entre roques, amb un empinament que em va deixar baldat del tot. No crec que hi torni sovint per allà...

A tot això cal sumar-hi la resta de l'activitat esportiva que he fet els darrers dies. El dia després de la gran caminada no se'm va acudir res més que anar a l'Skating de Bergen. Sense saber patinar, vaig acabar amb cops per tot arreu, i encara més baldat... I finalment, aquest darrera setmana he anat a jugar a futbol dos dies. El resultat: lesionat per vés a saber quant de temps...

La costa berginesa!

2009-09-13T14:11:00.000-07:00

Ja fa uns dies que vaig visitar la costa de Bergen. Era una excursió organitzada des de l'assignatura de Geografia. Va ser genial! Primer, pel temps. Va estar ennuvolat fins a migdia, i a la tarda vam gaudir d'un sol radiant. Això, a Bergen, és per celebrar-ho! Ara bé, sembla ser que no va ser coincidència o fortuna d'un dia, sinó que es veu que el temps és diferent a la costa, ja que els núvols van cap a les muntanyes (o sigui, a Bergen!) mentre que a les illes hi fa molt més sol.
En fi, pels qui no ho sàpiguen, Bergen està envoltat per set muntanyes, així com també per un nombre important de petites illetes. Aquestes illes són les que hem anat a visitar. Les vam visitar gairebé totes. També vam fer uns petits cims i vam quedar ben xops perquè tot era ple de tolls d'aigua. El cas és que vaig gaudir com mai de la mare natura. M'encanten aquest tipus de viatges. Aquest cop també vam tenir el professor de Geografia com a guia. Per cert, sempre ens acaba fent alguna foto de grup. Doncs bé, vam travessar les illes amb bus i també en vaixell, i vaig contemplar un paisatge increiblement preciós. Si semblava el paradís...
Hi havia moltes casetes petites de fusta per les illes; algunes a turonets prop del mar i d'altres a arran de mar. Amb el temps, però, la vida ha anat minvant i ara hi viu poca gent. Algunes de les illes tenen escola i església local. Per exemple, hi ha una escola situada just entre dues comunitats de veïns per a que tothom tingui la mateixa distància. La "igualtat" és costum aquí a Noruega. També hi havia algun supermercat o botiga, però en algunes illes es depèn totalment d'una botiga i si tanqués seria fatal.

Els infants de la zona no sempre van a l'escola local, ja que sovint acaben marxant a Bergen cap als 6 o 7 anys per socialitzar-se. Va ser molt curiós quan vam passar amb l'autobús per davant d'uns nens que se'ns van quedar mirant garratibats. Feia molta gràcia! Miraven com si mai haguessin vis una expedició en bus. Socialització...

Canviem de tema. És destacable que els habitants de les illes són "noruecs de debò". Així ens ho reconeixia el professor de Geografia, que un cop més ens va obsequiar amb els seus coneixements. Es veu que els habitants se senten molt berginesos per sobre de tot. En canvi, a la ciutat de Bergen rep molta més influència d'altres països i cultures, i la consciència berginesa se'n ressenteix molt.
Les illes estan comunicades, la majoria, per ponts. Ponts que fa anys no existien, la qual cosa feia molt difícil la comunicació. Només en vaixell... Pel que fa a recursos illencs, tenim l'aigua, les terres i, sobretot, la pesca.

No ha faltat la política. La dinàmica política a les illes no és dreta-esquerra, sinó nord-sud. Els habitants busquen l'interès de les seves respectives illes. Cal remarcar que el partit cristià té força especialment a la costa oest i al sud del país, mentre que a l'est i al nord gairebé no existeix (pel que a Bergen és molt feble). Segurament és en aquestes illetes on potser podria rebre més vots, però poca cosa. De fet, el partit cristià estava, per raons morals, molt en contra de la venda d'alcohol. Per això, fa uns anys, a la zona només se'n trobava a Bergen. Ara n'hi ha a tot arreu, és clar... No sé perquè es va parlar només del partit cristià... En fi.

Comença a haver-hi algunes casetes per turistes a les illes. Als turons i amb una fisonomia diferent (i més lletja) que demostra, com ens deia el profe, que les coses estan canviant ràpidament. I sembla que el govern de la zona no està pas en desacord amb els canvis.

Doncs això seria tot. El cert és que em sento més com un turista que com un estudiant, però vaja. A més, les excursions semblen fetes pels turistes...

Aquí unes fotos d'aquest paradís natural:

Escalant illes...

Jo, tot emocionat...

Amb les amigues txeques
.

Amb el professor que ens va fer de guia (i bandera noruega de fons)

Culturalitzant-me i visitant el mercat

2009-08-29T05:09:00.000-07:00

El d'ahir va ser un dia molt atapeït. Al matí, seminari sobre les pràctiques transnacionals. Fins i tot em vaig atrevir a dir en públic (en anglès) que el propi anglès era una pràctica transnacional cultural. Per què hem de saber tots anglès? Perquè el sistema capitalista mundial ha estat imposat ni més ni menys que pels EUA. El mateix passarà probablement amb el xinès... L'alternativa és l'"esperanto" (crec que es deia així). Aquesta és una nova llengua que ha estat creada amb la idea que en un futur sigui la eina comunicativa comuna arreu, i no un símbol imperialista. Evidentment, sense perdre la resta d'idiomes de cada indret. Bé. Altres conclusions: no són noves, però el fet és que caldria canviar de model. La globalització persegueix l'objectiu de la homogeneïtzació per assolir el propi benefici i per pura fatxenderia. Això és el que hem decidit. Però suposo que això ja ho sabíem...

Al migdia hem anat a fer un cafè amb el professor de Geografia de l'altre dia. Ens havia de portar a un lloc, però la pluja no ho ha permès. Per això ens ha portat a un restaurant amb vistes a Bryggen i al mar, a fer un cafè als quatre alumnes que hem desafiat el mal temps. Després de xerrar una mica, ens ha dut al mercat i ens ha explicat una mica quins productes eren més típics del país i de Bergen. He de dir que així s'aprèn força i és un mètode molt entretingut. I m'he assabentat de coses molt interessants. Les comento...

Una cosa que em va cridar molt l'atenció és que els noruecs només porten paraigua quan plou molt. Molt!!! I no tenim el mateix concepte del que és ploure molt. Si no, només porten barret o un abric impermeable.

A més, existeix una cultura cervesera molt estesa arreu dels països escandinaus. Però hi ha més reestriccions que per exemple a Alemanya, on es beu encara més. Abans, només algunes botigues podien vendre cervesa a Bergen. I vi, enlloc. Ara sí que hi ha de tot a tot arreu... Sobre música, el heavy metal és el més conegut per la zona (això no em provoca entusiasme, precisament...).

Al mercat, he descobert alguns productes típics de les granges noruegues ("farm products"), i que a les botigues normals estan a meitat de preu... Una curiositat: als noruecs els hi agrada la melmelada amb poc sucre (n'hem vist un pot amb el 22%), mentre que a la UE s'exigeix un 60% de sucre a la melmelada com a mínim. Sembla una banalitat, però els noruecs ho tenen en compte. Diuen que això només afavoreix als alemanys. Volen el gust de la mel..., no del sucre.

També hem vist salmó fumat (evidentment!). I formatge marró (molt famós aquí; el "brunost" en noruec). I embotits. Alguns, molt similars als catalans, també en gust. Aquí, els prenen en ocasions especials: Nadal, o el 17 de maig, que és el dia dels actors (crec...), etc. De fet, el profe em va dir que havia estat a Ripoll, comprant embotits. Sembla mentida! En fi, que he acabat tastant formatge, pernil (o similar) i altres embotits. I una mena de pa...

Més coses. He intentat treure una mica de conversa política i m'he assabentat que el 14 de setembre hi ha eleccions a Noruega. També he preguntat sobre l'Estat del Benestar: sembla ser que és gairebé igual a tot Escandinàvia, menys a Dinamarca, on la influència i proximitat de la UE fa que et trobis amb un país molt més urbà i se suposa que amb un Estat del Benestar un xic inferior.

I sobretot, hem rebut una recomanació: si fa bon dia, hem d'aprofitar a veure coses i a viatjar. Els dies assoleiats es valoren molt! I no m'estranya...

I després de culturalitzar-me una miqueta, he decidit d'anar a practicar bàdminton una estoneta. Feia molts anys que no hi jugava. Ha estat bé i és una bona oportunitat per conèixer gent. És possible que m'apunti a classes. Només són uns 50 euros tot el curs. Posats a fer, m'he semiapuntat (ara he de pagar...) a un grup excursionista d'estudiants. És una bona opció per visitar els paratges muntanyosos que envolten Bergen.

I per si fos poc, he acabat el dia veient com el Barça guanyava la Supercopa d'Europa. YESSSSS! Ha tocat patir fins a la pròrroga, però el gol ha caigut! I ja van 5 títols aquest 2009!

Festes i més festes!

2009-08-29T04:30:00.000-07:00

A través d'un programa per a estudiants internacionals, m'han emparellat amb una noia noruega que m'hauria d'ensenyar Bergen. Dijous a la tarda hi havia una festa on suposadament l'havia de veure per primer cop, però no la vaig trobar... Al vespre, els erasmus (i especialment els espanyols) van acabar a la discoteca. A una que es diu "Tiger". I jo..., també, fins a les dues de la matinada, i força avorrit de música "pum pum". Com quasi sempre, vaig veure alguns noruecs disfressats; sembla que és un costum per cel·lebrar la benvinguda als nous estudiants d'intercanvi. Aquest cop era pels dels Màsters. És divertit i molt curiós veure'ls. Normalment van d'indis..., amb plomes i amb la cara tota pintada. Foto:
.

Bé. Fa uns dies ja vaig ser a altres locals: "Metro" i "Scotsman". La meva pregunta és: els erasmus cada dia han d'anar de festa? Alguns sembla que sí... Com sempre, hi ha de tot. El cas és que la gent va anar marxant..., fins que a la pista de ball gairebé només hi quedaven espanyols. No entendré mai aquesta passió per les discos i la cervesa. O que als cinc minuts de conèixer la noia, ja tirin pel dret!

Diuen, alguns, que això de les discos és per conèixer gent. Altres, que és la millor manera de passar-ho bé. Igualment, crec que es pot conèixer altra gent de moltes maneres, i no només a la disco. Si almenys anéssim a locals amb música jazz, vals, clàssica o pop, encara. Però és que sempre és "house"... Res, amb una cervesa n'he tingut ben bé prou. Com a mínim les trobo més bones que el primer dia, això sí. I ballar..., ho he fet a la meva manera. M'agrada ballar si una noia m'ho demana, però moure l'esquelet com es fa a la disco... Diguem que sóc més romàntic... On són les vetllades romàntiques a la llum de la Lluna? ...

Un dia fantàstic per Bergen!

2009-08-26T14:23:00.000-07:00

He de dir que he passat un gran dia a Bergen. Avui ha estat amb diferència el millor dia que he passat des de la meva arribada a la ciutat. Per què?

Primer de tot, hem fet una excursió per Bergen. Era una de les tres excursions planejades a l'assignatura de Geografia. Ens han ensenyat els indrets més atractius de la zona. Primer, hem travessat l'inmens llac que hi ha al centre de la ciutat, fins arribar a un barri que se suposa que és on viuen els veïns de classe més baixa. Però quin barri!! Tot de casetes de fusta petitetes maquíssimes, i de carrerons estrets empedrats. Preciós!

Després, hem anat fins a una zona més aburgesada, però que he trobat tan maca com el barri anterior. En aquest cas, m'he trobat amb un tipus de casa amb una estètica una mica diferent, potser més tirant a alguns pisos típics del barri de Sarrià de Barcelona (però més petits, és clar). Algunes de les cases, amb terrassa damunt del mar. M'ha agradat molt! Tot i que no sé què pensaran alguns ecologistes...

Finalment, hem travessat un tros de mar en vaixell fins arribar a l'altra banda, on hem visitat l'indret més conegut, el lloc on es van forjar els inicis de Bergen: Bryggen. Aquí no hi viu gairebé ningú malgrat haver-hi moltes botigues, però és on et trobes les casetes de fusta de postal, i uns carrerons empedrats preciosos i acollidors de debò. Altre cop he de dir que m'ha encantat! I hem acabat visitant el "Bryggen's Museum".

Seguit de fotos:

Bryggen, l'origen de tot:

Tot això, amb un guia de primera: un savi professor noruec de Geografia -i molt amable per cert- ens ha acompanyat tot el viatge i ens ha explicat fil per randa la història de cadascun dels paratges. Ens ha comentat, per exemple, com a Bergen hi ha molt mals records en relació als incendis. De fet, a mitjans dels anys 50, sembla ser que part de Bryggen es va cremar. Avui, et trobes amb que s'hi han fet reproduccions de les zones cremades. Però el fet que les cases siguin de fusta a la major part de la zona antiga, ha ocasionat sempre l'existència d'incendis. Potser és un dels motius pels quals hi ha tanta consciència ecologista. El professor també ens ha comentat com a la costa nord de la ciutat s'hi troba la zona més adinerada; al centre, la zona més empresarial i de botigues; i al sud, la zona més pesquera. Des de l'estació de bus i en direcció a Fantoft, s'hi troba l'àrea més industrial (i, és clar, la menys maca de la ciutat). També ens ha explicat com Bergen fou la capital del país durant l'Edat Mitjana i que la ciutat està encerclada per set muntanyes. O com els vikings van arribar a Noruega, la importància de la fusta i del peix per a Bergen, la influència alemanya a la ciutat, i com la consciència nacional noruega va començar a aparèixer ara fa uns 300 anys. Crec recordar que al 1812 (no n'estic segur), Noruega va promulgar la primera Constitució del país. Els imperis danès i suec també han influït força en el país i en la seva història.

Però, és clar, les explicacions eren en anglès i la informació que n'he tret de tot plegat és limitada... De fet, després del recorregut he acabat xerrant una mica amb el professor que ens ha fet de guia, comentant-li bàsicament les meves penalitats amb l'anglès i explicant-li que m'era impossible entendre tot el que deia. En tot cas, ell s'ha mostrat molt comprensiu i m'ha aconsellat de mirar pel·lícules i llegir força en anglès. També m'ha comentat que sap que molta gent d'Espanya i de Catalunya té aquests problemes. Ah, i sap de l'existència de Catalunya, ja que m'ha comentat que tenia un amic català. Gràcies al seu amic, el profe esperava aprendre més el castellà, però m'ha comentat que amb prou feines el podia parlar perquè el seu amic sempre enraonava en català amb tothom i ell no podia practicar-lo. No ho ha dit en cap cas com un punt negatiu, sinó amb un to sempre bromista i alegre. La veritat és que m'ha caigut bé, l'home.

I la cirereta del pastís ha estat que m'he socialitzat una mica, per fi. Gran part de la tarda l'he passada amb uns nous amics: dues noies de la República Txeca i una d'Alemanya, que s'han mostrat molt pacients amb el tema de l'anglès. De fet, l'anglès ha estat la raó principal per la qual m'ha costat tant fins ara el tema de la socialització. Per cert, que sembla que a la República Txeca és normal la lectura d'unes 200 planes per assignatura, un nombre molt inferior a l'exigit a Bergen... En fi, que hem estat en una cafeteria a tocar del mar i amb molt bones vistes, hem près un cafè, hem xerrat una bona estona, i jo he practicat el "listening" i l"speaking" de l'anglès com feia temps que no feia. Hem acabat veient una posta de sol molt maca (sí, una posta de sol; per un dia, a Bergen hi ha hagut un dia radiant i assoleiat!). ... Tot i que hem acabat tots tapats amb manta, perquè ja ens començàvem a glaçar... I això al mes d'agost!!

Més fotos:

Doncs, sí! Bergen és una ciutat molt més maca del que em pensava. Després de visitar els indrets més cèntrics i bonics, ha canviat força la meva perspectiva inicial.

Deixo unes quantes fotos més, fetes altres dies, però que denoten que això és preciós.

El centre i el mercat del peix:

El llac del costat de la residència:

I Bergen de nit:

En fi, un dia rodó. Ja tocava! El pessimisme de primers de setmana ha anat diluïnt-se...

Apostes polítiques

2009-08-25T14:01:00.000-07:00

Avui he descobert un afer molt curiós, com a mínim. El departament de Política Comparada està investigant el comportament dels jugadors d'apostes. Però no a curses de cavalls o programes de televisió, sinó a apostes electorals. Sí, es veu que a Noruega no és estrany apostar a qui guanyarà les properes eleccions. És el primer cop que sento a parlar d'això. Segur que a Catalunya n'hi deu haver, però no crec que mai s'hagi investigat seriosament. Bé, almenys a mi m'ha sorprès que el departament estigui investigant aquest tema.

La investigació és sobretot en relació a les estratègies dels jugadors a l'hora de predir el futur guanyador. Per exemple, n'hi ha un que afirma que les apostes s'han de fer sense tenir en compte els resultats anteriors, i només amb el que et trobes en aquell moment.

Interessant...

Descobrint nous paratges

2009-08-25T13:49:00.000-07:00

Ahir va ser un dia de compres. Al matí, al supermercat, una pila d'estona mirant i remirant, perquè no hi estic gens avesat. Però també vull destacar la meva cuina: em va sortir un saltat de patates, ceba, xampinyons i pernil dolç per llepar-se'n els dits. Per a molta gent no deu ser res de l'altre món, però jo no n'havia fet mai, i avui se'm ha acudit. I amb molt bon resultat. Si és que estic fet un gran xef! ... Ja no recordo aquella pasta que em sortia tan salada que no era ni comestible, o quan em quedava crua, o quan se'm cremaven els frankfurts... En fi.

A la tarda, vaig estar-me tres hores comprant roba. De fet, això no és gaire habitual en mi, i el que vaig fer és comprar roba per tot l'any, i potser el que ve i tot.

Després, vaig endinsar-me en el territori que encara no havia explorat de darrere la residència; precisament, on jo tinc les vistes des de l'habitació. I la veritat és que m'hi vaig sentir molt bé. Un cop passat algun que altre edifici, et trobes amb que vas entrant a la muntanya i l'ambient es torna més acollidor. A més, hi vaig descobrir un supermercat més barat, on a partir d'ara hi aniré a comprar... També vaig passejar pel bosc i vaig descobrir a on porta el caminet que tinc a tocar només sortir de la residència (fins ara era un misteri). De fet, és una drecera per arribar al super, i per endinsar-se a la muntanya.

I caminant caminant, com que fa pujada, arribes a un punt en que observes unes vistes fantàstiques de Bergen, fins a veure el mar a gran distància. Les sensacions que vaig adquirir em van relaxar molt, i em van fer sentir com més integrat a la fisonomia de Bergen.

El fiord de Fantoft

2009-08-23T11:56:00.001-07:00

Aquest diumenge m'he decidit a anar al fiord que tenim al costat de la residència. M'he perdut per camins de Déu però al final ho he trobat. Ha estat molt agradable passejar per allà una estoneta, observant l'aigua i les muntanyes que l'envoltaven. De tota manera, més que un fiord, podríem dir que és un semifiord, perquè és evident que no és comparable als grans fiords anunciats a les guies. Tot i que tenir un lloc així a 20 min. de Fantoft és una gran sort. Com sempre, vaig fer algunes fotos:
.

Cursos a la UiB

2009-08-23T11:23:00.000-07:00

Finalment, he decidit els cursos a fer aquest any a la Universitat de Bergen. Recomanen de fer-ne dues cada semestre, perquè sembla que són molt extenses, i així ho vaig planificar quan vaig sol·licitat l'Erasmus.
Però aquí he hagut de reconfigurar-ho tot i després de pensar de fer-ne quatre aquest semestre (la qual cosa hagués estat un suïcidi), he decidit de fer-ne tres:
- Geography: Scandinavian Area Studies
- Global Dynamics: Development, Migration and Social Movements
- Power and Ideology: Political Regimes, Dominance and Violence
I pel següent semestre deixaré dues:
- Scandinavian Politics and Government
- EU Institutions and Politics

De moment, percebo que les classes magistrals ho són ben poc, i que el que realment compte és la lectura a casa. Suposo que és similar al sistema anglosaxó. De treballs per lliurar, ben pocs; però ja tinc 5 o 6 llibres que he de començar a llegir.

Considero que és molt positiu que ens facin llegir molt, perquè és bo per aprendre, però les classes magistrals també hi haurien de ser. De fet hi són, tot i que només un parell d'hores a cada assignatura per setmana. També hi ha seminaris en grups reduïts, i també dues hores per setmana; això sí pot esdevenir en una bona manera de debatre i aprendre.

També és destacable el que m'hagi tocat una professora de Barcelona a l'assignatura de Global Dynamics. És una dona d'esquerres (difícil que algú de dretes doni aquesta matèria), molt interessada i especialitzada en temes de cooperació i desenvolupament, que ha estat per Amèrica Llatina, pels EUA i que ara porta nou anys a Noruega. El cert és que el seu anglès l'entenc una mica millor i això em pot anar molt bé.

Per cert, els dilluns no tinc classe. És genial! Els caps de setmana em duren tres dies!

Inauguració del curs a la Universitat de Bergen

2009-08-18T15:07:00.001-07:00

Avui començava oficialment el curs. No esperava, però, tantes activitats per commemorar aquest fet. Al migdia hi ha hagut la inauguració oficial, amb un acte protocolari en que el rector i l'alcalde ens ha obsequiat amb un bon discurs de benvinguda. No només la vestimenta era força peculiar i digne dels actes universitaris que poguéssim veure per televisió, sinó que la cerimònia ha acabat amb una desfilada de música i cant per part d'una orquestra. Ha estat un moment especial!

Edifici principal de la UiB (i museu de Ciències Naturals)

El rector

L'alcalde

Desfilada

Però durant el dia hi han hagut molts altres actes. S'han exposat les diferents organitzacions estudiantils, i he de dir que n'hi ha moltíssimes i molt variades. Podem trobar des d'organitzacions esportives, passant per organitzacions en pro de la pau o l'ecologisme, fins a grups amants del Bridge o dels smokings. Sí, noi, de tots colors. També hi ha hagut representació dels diversos partits polítics noruecs. Com sempre, bastants partits d'esquerres, verds, marxistes..., però també el liberal i el cristiano-demòcrata (i que gairebé em fan signar per ves a saber què; al final he fugit d'estudi...). Però el millor és poder trobar-te partits de dretes a la universitat amb total llibertat.

I el dia ha acabat amb un concert a la universitat. Després hem estat per un local, on he estat xerrant una estona amb un senyor noruec que no se d'on ha sortit. He aprofitat per preguntar-li sobre quins partits hi havia a Noruega, quin preferia ell, etc. I ell, com molts d'altres aquí, ha resultat ser un amant de la social-democràcia, tot i que també s'ha reafirmat com a cristià i s'ha postulat amb el partit cristiano-demòcrata en temes socials. També m'ha comentat que no entén l'existència de partits "verds"; o sigui, un partit pot ser ecologista, però que la seva ideologia sigui l'ecologisme ho veu absurd. Hi estic d'acord... Ah, i també m'ha dit que no veia gaire clar que Noruega entrés a la UE. No l'he entès massa, però diria que Europa no el convencia gaire pel que fa a protecció mediambiental i a política exterior.

Tornem! No tot ha estat festa. Avui també he iniciat les classes; en aquest cas, de Geografia. La veritat és que ha estat molt interessant, perquè se'ns ha ofert com una radiografia d'Escandinàvia a nivell històric i geològic. A més, fins i tot he aconseguit entendre bona part de la classe, en anglès...

Dia rodó, perquè també m'he fet amic d'un grup de gent (de nacionalitats vàries: Califòrnia (EUA), Alemanya...).

"Jugant sota la pluja"

2009-08-17T16:32:00.000-07:00

El títol és adequat, donat el dia que hem tingut. Tot el cap de setmana ha estat plovent, gairebé sense parar. I diumenge a la tarda, jo i uns quants més vam tenir la genial idea d'anar a veure el Brann, l'equip de futbol més important de Bergen, que juga a la primera divisió d'aquí. El partit era contra un equip d'una localitat propera a Oslo (Dammel crec que era...). Bé. El resultat ha estat de 4-2 pels locals. Tots els gols a la segona part. Crec que a partir del gol s'ha vist un bon partit, però el millor ha estat que l'he vist des de l'àrea que fregava la gespa i a cel descobert. M'han obligat a deixar el paraigua a l'entrada del camp i m'he estat (jo i la resta) dues hores sota la pluja (i amb la que queia...). XOP DE DALT A BAIX! També la peculiar bufanda que m'he comprat del Brann. Crec que aquesta serà una tònica habitual per aquí...

Al vespre, uns quants amics hem aconseguit veure l'anada de la Supercopa d'Espanya, amb victòria del Barça. A través de "Roja Directa" i mira que ha costat de sintonitzar TVE1, i a pèssima qualitat. Però un títol tot ho resol, diuen...

Primera setmana a Bergen!

2009-08-17T15:08:00.000-07:00

Porto ja una setmana ben bona a Bergen. I hi ha força coses a destacar.

El primer és que m'està costant adaptar-me. La vida social no ha estat mai el meu fort però faig el que puc. Això sí, ja he conegut gent de moltes nacionalitats, el qual sempre és molt interessant. Divendres passat hi va haver una festa de benvinguda organitzada per Fantoft (la residència on visc), i vaig poder gaudir d'una nit força intensa: no només vaig estar jugant al ping-pong una bona estona amb alemanys i iraquians, sinó que encara va quedar temps de xerrar una estona amb un noi d'Indonèsia i un altre de Palestina.

El fet, però, és que a Fantoft hi ha festa cada nit, pràcticament. I gairebé totes a la meva cuina compartida de la meva planta. Mai he estat molt de festes, pel que això de gresca cada dia no és que m'apassioni...

Deixant de banda tot això, a la meva planta estic vivint amb dos alemanys, un noruec, una francesa, un bielorus i una companya seva (que diria que és noruega). Ah, i amb dos valencians. Tots els veïns són molt simpàtics i l'ambient és bo. A poc a poc també vaig coneixent a veïns d'altres plantes i també de fora de Fantoft. Per exemple, he arribat a conèixer un japonès que coneixia Catalunya pel Pujol!! Sí, sí, el President Pujol, no en Puyol del Barça. Per cert, sobre aquest tema, la veritat és que gairebé sempre dic que sóc de Catalunya i la majoria de gent sap on és, què és i ho diferencia d'Espanya. Ha estat una sorpresa molt grata descobrir això. Tot i que també hi ha qui no sap que és això de Catalunya...

Tornant al tema, dimarts vaig conèixer uns quants espanyols a les activitats organitzades pels noruecs, dimecres vaig estar amb uns estudiants alemanys de medicina amb els que vaig estar prenent cafè i jugant a cartes (una activitat lúdica que fa molt més per mi que les grans festes discotequeres!). I divendres, mentre que a la tarda vaig gaudir d'un espectacle al carrer per part d'un artista que feia jocs malabars, al vespre vaig ser a la festa de Fanfoft. Vaja, que no m'he quedat precisament a casa...

Sobre el menjar, pateixo bastant (i amb la cuina, que no acostuma a estar massa neta...). Vaig passant amb patates, pasta, arròs, frankurts, pollastre... Però, evidentment, trobo a faltar la cuina casolana de ma mare, i també la cuina mediterrània. També és estrafolari el temps: pluja cada dia, i temperatures de 15 o 16 graus! Ja començo a anar amb abrics. Com ho faré a l'hivern...?

En fi...

Sobre la Universitat de Bergen, aquesta setmana ha estat l'anomenada "Setmana introductòria". Hi ha hagut algunes conferències introductòries sobre Noruega, des d'una perspectiva social, política i històrica que m'han resultat molt interessants (almenys el poc que podia entendre). També ens han ensenyat una mica el panorama, on és cada cosa, etc. I a la tarda/nit hi havia activitats organitzades per estudiants noruecs, que es limitaven (almenys al grup de Ciències Socials) a discoteques, cervesa i més cervesa. No és estrany que els noruecs acabessin bevent sols... El dimarts sí que va estar bé, perquè ens van dur a beure a dues cases seves, i vam poder conversar una miqueta. La resta de dies era festa boja a algun local. I tan boges! Crits, soroll, algun que altre concert i, sobretot, cervesa! El tema és que només jo acabava anant a aquestes festes... Però ha estat bé conèixer el tipus de diversió que gasten els universitaris noruecs.

I sobre les assignatures a fer, tinc un bon maldecap. He arribat a pensar de fer-ne cinc en un semestre (quan només en recomanen de fer dues). Però és una bogeria, o sigui que m'esborraré d'alguna. El més probable és que aquest semestre n'acabi fent tres: política escandinava; geografia escandinava; i una de desenvolupament, migracions i moviments socials (que veient el temari és una assignatura més d'ecologisme que d'altra cosa). Aquesta última no descarto esborrar-la, per tal de fer les dues que recomanen.

Bé, doncs una setmana força força intensa! Amunt i avall, i descobrint una nova realitat. He estat a diversos locals de festes, al centre de Bergen, al mercat del peix i he conegut a força gent (d'Alemanya, França, Indonèsia, Palestina, el Japó, Països Baixos, Iran, Sudan...i, és clar, Noruega i Espanya). Continuo patint molt amb l'anglès i no entenc més de la meitat del que em diuen, però el balanç és prou bo, per ser la primera setmana aquí.

Deixo unes fotos de la benvinguda que la Universitat ens va donar als Erasmus:

Amb el company de Polítiques de la UAB

Aquest dimarts ja comencen les classes, o sigui que m'he de carregar de forces i tornar a iniciar un nou curs, que potser serà el darrer de la carrera!

BENVINGUTS!

2009-08-12T11:55:00.000-07:00

El bloc neix amb la voluntat d´esdevenir com un lloc on explicar i compartir les meves vivències com a estudiant Erasmus a Bergen, Noruega. Però també amb el desig de convertir-lo a posteriori en el meu racó personal. Amb la voluntat que esdevingui un espai de trobada, SIGUEU BENVINGUTS!